Biblioteca paremiològica: Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí

Fitxa

Autor: Josep Pons Lluch

Títol: Refranyer menorquí

Any: 1993

Codi: PONS LLUCH (1993)

ISBN: 84-86752-40-X

Editorial:Institut Menorquí d'Estudis (Ciutadella, Menorca)

Edició: primera

Col·lecció: Quadern de Folklore, núm. 50

Pàgines: 492

Ítems: 3.287

Pròleg: Joan F. López Casasnovas

Biografia de l'autor

Josep Pons i Lluch (Ciutadella, Menorca, 1910-1987)

Neix el 18 de juny de 1910 a Ciutadella (Menorca).
Estudiós de la història de l'illa i, en particular, de les festes de Sant Joan.

El refranyer popular, després titulat Refranyer menorquí quan va ser publicat per l'Institut Menorquí d'Estudis, com una edició especial amb motiu dels 50 Quaderns de Folklore, constitueix l’obra principal de Josep Pons Lluch, relativa a la cultura popular menorquina, amb el recull i interpretació de gairebé 3.000 dites i refranys recollits arreu de Menorca.

Va néixer a Ciutadella un Dissabte d'es Be al Forn de can Padet, a sa Plaça. Orfe de mare des dels quatre anys, estudià al Col·legi dels Salesians fins als tretze i completà després la seva formació amb classes nocturnes.

A finals de 1933, juntament amb els seus amics Jaume Faner Juaneda i Mn. Josep Salord Farnàs, el qual el motivà i assessorà en l'ús de la nostra llengua, assumeixen la direcció d'«El Iris» ─aleshores diari─, i creen el suplement «Full Menorquí» (1934-1936). D'aquesta època és l'obreta Mestre Josep Vivó i Parpal, rei des glosadors, així com diferents replecs de tipus folklòric, i entre ells hi ha l'inici d'aquest refranyer; també col·laborà amb l'esmentat Mn. Salord i, posteriorment, amb Llorenç Galmès (1947).

L'any 1937 va ésser empresonat, i escriví Diario de un «viaje» a bordo de un buque anclado, de més de quatre-centes pàgines.

Casat l'any 1939 amb A. Virtuts Marquès Amorós, assumí poc després la direcció de la fàbrica de sabates del seu pare, Miquel Pons Salord. Al llarg dels anys, a la vegada que industrial i pare de cinc fills, destacà ocupant càrrecs de significació política, social i religiosa.

Mentrestant, va publicar a «El Iris» nombrosos articles de tipus folklòric, en dialecte menorquí, essent col·laborador assidu d'aquest setmanari fins a la seva mort.

El 1963 inicià la recerca sistemàtica, als arxius locals, dels documents sobre les festes de Sant Joan, els quals ordenà i copià en més de quaranta volums. Fruit d'aquesta investigació són les seves obres: Protocols de la Festa de Sant Joan; Las fiestas de San Juan de Ciudadela; Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella (Premi d'Investigació Històrica a la IV Bienal, Ajuntament de Ciutadella); Extraordinàries festes celebrades a Ciutadella els dies 24, 25 i 26 de juliol de l'any 1833; Les festes de Sant Joan durant el regnat d'Elisabet II, 1833-1860; Sis anys sense Caixer Senyor, 1869-1874.

Amb la publicació d'aquest Refranyer popular volem posar a l'abast de tothom una altra de les seves obres, que romania inèdita.
(extret de les pàgines 491-492 del Refranyer menorquí)

Mireu també

Altres obres del mateix autor

1977 - Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Ed. Nura (2004) (Ciutadella, Menorca)
1993 - Refranyer menorquí. Institut Menorquí d'Estudis (Ciutadella, Menorca). Col·lecció «Quaderns de Folklore, núm. 50».

Crítica

Editat per l'Institut Menorquí d'Estudis i el Col.lectiu Folklòric Ciutadella, amb el suport de la Caixa de Balears, "Sa Nostra".

Edició força acurada i molt preocupada per donar compte clar de la bibliografia emprada. Es pot reproduir d'on s'ha tret una parèmia, perquè de cada parèmia posa d'on l'ha treta i d'on ha tret l'explicació, si n'hi ha.

L'obra presenta les parèmies ordenades alfabèticament per paraules clau. També indica diferents variants d'un mateix refranys respectant la mateixa numeració, seguida d'una lletra correlativa. Al final hi ha un índex alfabètic de tots els refranys, de gairebé cent pàgines.

Quan el sap, també indica l'equivalent castellà. Sovint explica el significat dels diferents refranys, també.

Dins de cada refrany, a continuació, posa uns núm. que es corresponen amb les fonts d'origen dels refranys. Aquestes fons són:
1. Francesc Camps i Mercadal (F. D'Abranca)
2. Arxiduc Lluís Salvador
3. Josep Cavalelr i Piris
4. Mossèn Joan Rosselló
5. Diccionari Català Valèncià Balear
6. Andreu Ferrer GUinart
7. Pere Ballester
8. De l'autor
9. «Almanaque Monte Toro» (procedència anònima)
10. Manuel de Salaregui y Medina
11. Col.lecció particular de Gabriel Sintes i Llufriu
12. Joan Benejam i Vives
13. Josep Laporta
14. Pere M. Cardona i Prieto
15. Francesc Pons i Pons
16. Julio Soler
17. Josep Hospitaler
18. Col.lecció particular de Pere Hernàndez Sastre
19. Mossèn Antoni Orfila i Pons (Fila-Or)
20. Lorenzo Lafuente Vanrell
21. Pàgina menorquina de «El Bien Público» (proc. ì
anònima)
22. F. Rotger Vinent.

Els autors dels comentaris també els identifica:

F.C.M. - Francesc Camps i Mercadal
P.B. - Pere Ballester
C.P.M. - Cançó popular menorquina
D. - Diccionari Català-Valencià-Balear