Fitxa
Autora: Maria Conca i Martínez
Títol: Els refranys catalans
Any: 1988
Codi: CONCA 1988
ISBN: 84-7502-232-4
Editorial: Tres i Quatre (València)
Edició: segona (1993)
Col·lecció: L'estel, 8
Pàgines: 287
Ítems: 3.625
Pròleg: Estudi introductori de la mateixa autora de 40 pàgines sobre paremiologia i estructura dels refranys
Biografia de l'autora
Maria Conca (Beneixama, Alcoià, 1948)Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, casada amb Josep Guia.
«És mestra, llicenciada en Filologia Catalana i professora titular de l'Escola Universitària del Professorat d'EGB de València. Ha realitzat, entre altres publicacions, un estudi de paremiologia.» (extret de la contraportada).
Altres obres de la mateixa autora
- 1986 - "Sobre la semiòtica dels refranys". Article publicat dins Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona).
- 1987 - Paremiologia. Universitat de València (València). Col·lecció «Biblioteca lingüística catalana».
- 1988 - Els refranys catalans. Ed. Tres i Quatre (València). Col·lecció «L'Estel, 8».
- 1996 - Conca, Maria; Guia, Josep: Els primers reculls de proverbis catalans. Publicat per l'Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bellpuig-Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 7». Amb pròleg de Josep Romeu i Figueras.
Crítica
«Molts refranys catalans procedeixen del llatí o del grec, d'altres, dels textos bíblics, de filòsofs orientals i cristians, de la literatura medieval, de cobles i de rondalles populars, etc. En definitiva, de totes aquelles manifestacions que reflecteixen experiències comunes i d'un cert valor universal. El pes decisiu en la configuració de la nostra cultura, de la nostra memòria col·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de la llengua, ha motivat l'elaboració d'aquest recull general fet des de l'actualitat.» (extret de la contraportada del llibre).L'autora és valenciana, però sembla que l'àmbit que ha usat és la llengua general, sense caure en localismes.
És un recull de refranys catalans. Ordenats temàticament i, dins d'aquesta ordenació, alfabèticament. Sense explicació. Cal fer esment especial del complet arbre temàtic bastit per classificar l'obra, que pot servir perfectament de referent per a una classificació temàtica general del refranyer català.
Conté una bibliografia força àmplia i acurada (93 entrades).
El recull sembla molt basat en el "Cançoner" de Joan Amades (1951a). No és estrany, si tenim en compte d'exhaustivitat d'aquella obra d'Amades. Almenys, coincideixen moltes de les entrades.
Hi ha un estudi introductori sobre els refranys, i altres parèmies més en general, d'unes 40 pàgines, força complet. Comença amb alguns aclariments terminològics (refranys, parèmies, proverbis, dita, frase feta...), per entrar, a continuació a analitzar el refrany com a fet comunicatiu i dels recursos que utilitza per ser concebut i reconegut com a refrany.
L'autora ens adverteix que per a la selecció dels refranys i pel que fa a la forma fixada i presentada a l'obra, «el criteri normatiu que he seguit ha estat respectar totes aquelles característiques lèxiques de l'expressió codificada i emprar el català general en la morfologia verbal i els determinants, excepte en aquells casos en què la rima no ho permetia.»
Per tant, moltes formes són adaptades i no apareixen amb aquesta grafia en cap repertori.
(Des del 2 de juny del 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada