dissabte, 23 de juny del 2007

Serra i Boldú (1928): Arxiu de tradicions populars

Fitxa

Autor: Valeri Serra i Boldú

Títol: Arxiu de tradicions populars

Subtítol: Recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana

Any: 1928

Codi: SERRA I BOLDÚ (1928a)

ISBN: 84-7651-139-6

Editorial: José J. de Olañeta, Editor (Barcelona)

Edició: segona (1992). Edició facsímil en 7 volums, en cartoné.

Pàgines: 448

Ítems: no buidat, encara.

Pròleg: a cura de Josefina Roma.

Biografia de l'autor

Valeri Serra i Boldú (Castellserà, Urgell, 1875 ‑ Barcelona 1938)

Folklorista i amic de Jacint Verdaguer que va intervenir en la fundació de la revista ‘‘L’Atlàntida’’ (1896) i de ‘‘La Creu del Montseny’’ (1899), i va ser redactor de ‘‘Lo Pensament Català’’ (1900). Les seves obres més importants són el Calendari folklòric d’Urgell (1915), la Biografia de Mossèn Jacint Verdaguer (1915) i el Llibre d’or del rosari a Catalunya ─en col·laboració amb Víctor Oliva─ (1925). Pel maig del 1928 fundà l’excel·lent ‘‘Arxiu de Tradicions Populars’’, del qual només aparegué un volum.

Isidor Cònsul i Ramon Miró fan un estudi preliminar sobre la vida i l'obra de l'autor a Folklore de la pagesia, en l'edició de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat (1987), que són 85 pàgines que completen una biografia completíssima de l'autor


Altres obres del mateix autor

- Lingüística popular. Edicions Polígrafa (Barcelona).
- Notes per a una geografia folklòrica de Catalunya. (Barcelona).
- Culte popular a la Mare de Déu. (Barcelona).
- 1904 - "Tradicions". Article dins "Catalunya", any II, núm. XXVI, febrer 1904 (Barcelona).
- 1904 - "Tres cansons de cullir aulives". Aticle dins "Catalunya", any II, núm. XXVI, febrer 1904 (Barcelona).
- 1904 - "Corrandes tòpiques". Article dins "Catalunya", any II, núm. XXVI, febrer 1904 (Barcelona).
- 1904 - "Cansons de bres". Article dins "Catalunya", any II, núm. XXVI, febrer 1904 (Barcelona).
- 1904 - "Jochs de nenes". Article dins "Catalunya", any II, núm. XXVI, febrer 1904 (Barcelona).
- 1907 - Cançons de pandero, cançons de ronda. J. J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxu de Tradicions Populars, 12».
- 1912 - "Lo Pla d'Urgell". Revista-setmanari que va sortir entre 1912 i 1919.
- 1915 - Calendari folklòric d'Urgell. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1981). Col·lecció «Biblioteca Abat Oliba, 20».
- 1917 - Llibre popular del rosari. Folklore del Roser. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1988). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 77»
- 1918 - Festes i tradicions populars de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1986). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 62».
- 1918 - Folklore de la pagesia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1987). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 68».
- 1922 - Enigmística popular. Endevinalles i altres jocs d'esperit. Edicions Polígrafa (Barcelona).
- 1922 - Aplec de rondalles. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Col·lecció «Club de Butxaca, 15».
- 1924 - Rondalles meravelloses. Ed. Catalana (Barcelona).
- 1925 - El llibre d'or del rosari a Catalunya.
- 1928 - Arxiu de Tradicions Populars, I-VII. J. J. de Olañeta, Ed. (Barcelona, 1981). Edició facsímil.
- 1928 - Compendio de agricultura. Nociones científicas y saber popular. Seix i Barral, Ed. (Barcelona).
- 1928 - El pare Sant Francesc i la tradició popular catalana. Ed. Franciscana (Barcelona)
- 1928 - "Paraules proemials a Geografia popular". Article dins "Arxiu de Tradicions Populars", I, p.27-29.
- 1928 - "La matança del porc". Article dins "Arxiu de Tradicions Populars", I, p.41-50.
- 1928 - "Els folkloristes que perdem". Article dins "Arxiu de Tradicions Populars", III, p.188-190.
- 1931 - Rondalles populars, I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1987). Col·lecció «Club de Butxaca, 52».
- 1931 - Rondalles populars, II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1984). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 47».
- 1931 - "Folklore infantil". Article dins "Folklore y costumbres de España", vol. II, 1931, p. 537-589.
- 1932 - Rondalles populars, III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 51».
- 1933 - Rondalles populars, IV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona, 1985). Col·lecció «Biblioteca Serra d'Or, 54».
- 1933 - Leyendas taumatúrgicas. Referidas a los pequeños. Ed. Araluce (Barcelona).
- 1933 - "Costumbres religiosas". Article dins "Folklore y costumbres de España", vol. III, 1933, p. 505-662.
- 1933 - El pescador de Barcelona. Contes per a infants. Ed. Fortuna (Barcelona).
- 1937 - "Elogi del saber de la pagesia. Algunes frases que el blat i l'ordi han proporcionat al llenguatge". Article dins "Curiositats de Catalunya", vol. II (Barcelona)


Crítica

L'original el va editar Ed. Orbis, Barcelona, 1928-1935.

Són 7 volums. Se n'ha fet una edició facsímil dels 7 volums a Barcelona, el 1980. Jo tinc la segona edició, de 1992. És una edició molt acurada, a color i en cartoné, amb una capsa per guardar els 7 volums.

És un recull d'articles, tipus revista, de continguts etnogràfics diversos i de diversos autors. Les entrades, les faré per cada un dels autors i articles i els buidatges també hi constaran allí.


El citen com a bibliografia utilitzada

CORREIG-CUGAT-RIUS (1984) - DCVB (1930) - FARNÉS (1913) - GIMENO-ROURA (1986) - GRIÑÓ (1981) - ROMEU (1953) - SERRA I BOLDU (1918b)

dimecres, 20 de juny del 2007

Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí

Fitxa

Autor: Josep Pons Lluch
Títol: Refranyer menorquí
Any: 1993
Codi: PONS LLUCH (1993)
ISBN: 84-86752-40-X
Editorial:Institut Menorquí d'Estudis (Ciutadella, Menorca)
Edició: primera
Col·lecció: Quadern de Folklore, núm. 50
Pàgines: 492
Ítems: 3.287
Pròleg: Joan F. López Casasnovas

Biografia de l'autor

Josep Pons i Lluch (Ciutadella, Menorca, 1910-1987)

Neix el 18 de juny de 1910 a Ciutadella (Menorca).
Estudiós de la història de l'illa i, en particular, de les festes de Sant Joan.

El refranyer popular, després titulat Refranyer menorquí quan va ser publicat per l'Institut Menorquí d'Estudis, com una edició especial amb motiu dels 50 Quaderns de Folklore, constitueix l’obra principal de Josep Pons Lluch, relativa a la cultura popular menorquina, amb el recull i interpretació de gairebé 3.000 dites i refranys recollits arreu de Menorca.


Va néixer a Ciutadella un Dissabte d'es Be al Forn de can Padet, a sa Plaça. Orfe de mare des dels quatre anys, estudià al Col·legi dels Salesians fins als tretze i completà després la seva formació amb classes nocturnes.

A finals de 1933, juntament amb els seus amics Jaume Faner Juaneda i Mn. Josep Salord Farnàs, el qual el motivà i assessorà en l'ús de la nostra llengua, assumeixen la direcció d'«El Iris» ─aleshores diari─, i creen el suplement «Full Menorquí» (1934-1936). D'aquesta època és l'obreta
Mestre Josep Vivó i Parpal, rei des glosadors, així com diferents replecs de tipus folklòric, i entre ells hi ha l'inici d'aquest refranyer; també col·laborà amb l'esmentat Mn. Salord i, posteriorment, amb Llorenç Galmès (1947).

L'any 1937 va ésser empresonat, i escriví
Diario de un «viaje» a bordo de un buque anclado, de més de quatre-centes pàgines.

Casat l'any 1939 amb A. Virtuts Marquès Amorós, assumí poc després la direcció de la fàbrica de sabates del seu pare, Miquel Pons Salord. Al llarg dels anys, a la vegada que industrial i pare de cinc fills, destacà ocupant càrrecs de significació política, social i religiosa.

Mentrestant, va publicar a «El Iris» nombrosos articles de tipus folklòric, en dialecte menorquí, essent col·laborador assidu d'aquest setmanari fins a la seva mort.

El 1963 inicià la recerca sistemàtica, als arxius locals, dels documents sobre les festes de Sant Joan, els quals ordenà i copià en més de quaranta volums. Fruit d'aquesta investigació són les seves obres:
Protocols de la Festa de Sant Joan; Las fiestas de San Juan de Ciudadela; Origen religiós de les festes de Sant Joan de Ciutadella (Premi d'Investigació Històrica a la IV Bienal, Ajuntament de Ciutadella); Extraordinàries festes celebrades a Ciutadella els dies 24, 25 i 26 de juliol de l'any 1833; Les festes de Sant Joan durant el regnat d'Elisabet II, 1833-1860; Sis anys sense Caixer Senyor, 1869-1874.

Amb la publicació d'aquest
Refranyer popular volem posar a l'abast de tothom una altra de les seves obres, que romania inèdita.
(extret de les pàgines 491-492 del Refranyer menorquí)


Mireu també


Altres obres del mateix autor

  • 1977 - Protocols de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Ed. Nura (2004) (Ciutadella, Menorca)
  • 1993 - Refranyer menorquí. Institut Menorquí d'Estudis (Ciutadella, Menorca). Col·lecció «Quaderns de Folklore, núm. 50».


Crítica

Editat per l'Institut Menorquí d'Estudis i el Col.lectiu Folklòric Ciutadella, amb el suport de la Caixa de Balears, "Sa Nostra".

Edició força acurada i molt preocupada per donar compte clar de la bibliografia emprada. Es pot reproduir d'on s'ha tret una parèmia, perquè de cada parèmia posa d'on l'ha treta i d'on ha tret l'explicació, si n'hi ha.

L'obra presenta les parèmies ordenades alfabèticament per paraules clau. També indica diferents variants d'un mateix refranys respectant la mateixa numeració, seguida d'una lletra correlativa. Al final hi ha un índex alfabètic de tots els refranys, de gairebé cent pàgines.

Quan el sap, també indica l'equivalent castellà. Sovint explica el significat dels diferents refranys, també.

Dins de cada refrany, a continuació, posa uns núm. que es corresponen amb les fonts d'origen dels refranys. Aquestes fons són:
1. Francesc Camps i Mercadal (F. D'Abranca)
2. Arxiduc Lluís Salvador
3. Josep Cavalelr i Piris
4. Mossèn Joan Rosselló
5. Diccionari Català Valèncià Balear
6. Andreu Ferrer GUinart
7. Pere Ballester
8. De l'autor
9. «Almanaque Monte Toro» (procedència anònima)
10. Manuel de Salaregui y Medina
11. Col.lecció particular de Gabriel Sintes i Llufriu
12. Joan Benejam i Vives
13. Josep Laporta
14. Pere M. Cardona i Prieto
15. Francesc Pons i Pons
16. Julio Soler
17. Josep Hospitaler
18. Col.lecció particular de Pere Hernàndez Sastre
19. Mossèn Antoni Orfila i Pons (Fila-Or)
20. Lorenzo Lafuente Vanrell
21. Pàgina menorquina de «El Bien Público» (proc. ì
anònima)
22. F. Rotger Vinent.

Els autors dels comentaris també els identifica:

F.C.M. - Francesc Camps i Mercadal
P.B. - Pere Ballester
C.P.M. - Cançó popular menorquina
D. - Diccionari Català-Valencià-Balear


El citen com a bibliografia utilitzada

- De moment no l'he trobat referenciat en cap obra posterior.

divendres, 15 de juny del 2007

Conca (1988): Els refranys catalans

Fitxa

Autora: Maria Conca i Martínez

Títol: Els refranys catalans

Any: 1988

Codi: CONCA 1988

ISBN: 84-7502-232-4

Editorial: Tres i Quatre (València)

Edició: segona (1993)

Col·lecció: L'estel, 8

Pàgines: 287

Ítems: 3.625

Pròleg: Estudi introductori de la mateixa autora de 40 pàgines sobre paremiologia i estructura dels refranys

Biografia de l'autora

Maria Conca (Beneixama, Alcoià, 1948)

Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, casada amb Josep Guia.

«És mestra, llicenciada en Filologia Catalana i professora titular de l'Escola Universitària del Professorat d'EGB de València. Ha realitzat, entre altres publicacions, un estudi de paremiologia.» (extret de la contraportada).


Altres obres de la mateixa autora

  • 1986 - "Sobre la semiòtica dels refranys". Article publicat dins Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Barcelona).
  • 1987 - Paremiologia. Universitat de València (València). Col·lecció «Biblioteca lingüística catalana».
  • 1988 - Els refranys catalans. Ed. Tres i Quatre (València). Col·lecció «L'Estel, 8».
  • 1996 - Conca, Maria; Guia, Josep: Els primers reculls de proverbis catalans. Publicat per l'Ajuntament de Bellpuig i les Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Bellpuig-Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de cultura popular Valeri Serra i Boldú, 7». Amb pròleg de Josep Romeu i Figueras.


Crítica

«Molts refranys catalans procedeixen del llatí o del grec, d'altres, dels textos bíblics, de filòsofs orientals i cristians, de la literatura medieval, de cobles i de rondalles populars, etc. En definitiva, de totes aquelles manifestacions que reflecteixen experiències comunes i d'un cert valor universal. El pes decisiu en la configuració de la nostra cultura, de la nostra memòria col·lectiva, i en la mateixa estructura lèxica de la llengua, ha motivat l'elaboració d'aquest recull general fet des de l'actualitat.» (extret de la contraportada del llibre).

L'autora és valenciana, però sembla que l'àmbit que ha usat és la llengua general, sense caure en localismes.

És un recull de refranys catalans. Ordenats temàticament i, dins d'aquesta ordenació, alfabèticament. Sense explicació. Cal fer esment especial del complet arbre temàtic bastit per classificar l'obra, que pot servir perfectament de referent per a una classificació temàtica general del refranyer català.

Conté una bibliografia força àmplia i acurada (93 entrades).

El recull sembla molt basat en el "Cançoner" de Joan Amades (1951a). No és estrany, si tenim en compte d'exhaustivitat d'aquella obra d'Amades. Almenys, coincideixen moltes de les entrades.

Hi ha un estudi introductori sobre els refranys, i altres parèmies més en general, d'unes 40 pàgines, força complet. Comença amb alguns aclariments terminològics (refranys, parèmies, proverbis, dita, frase feta...), per entrar, a continuació a analitzar el refrany com a fet comunicatiu i dels recursos que utilitza per ser concebut i reconegut com a refrany.

L'autora ens adverteix que per a la selecció dels refranys i pel que fa a la forma fixada i presentada a l'obra, «el criteri normatiu que he seguit ha estat respectar totes aquelles característiques lèxiques de l'expressió codificada i emprar el català general en la morfologia verbal i els determinants, excepte en aquells casos en què la rima no ho permetia.»

Per tant, moltes formes són adaptades i no apareixen amb aquesta grafia en cap repertori.


El citen com a bibliografia utilitzada

MORET (1995) - TREPAT (1995)

dimarts, 5 de juny del 2007

Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys

Fitxa

Autor: Joan Bellmunt i Figueras

Títol: Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys

Any: 1992

Codi: BELLMUNT I FIGUERAS (1992)

ISBN: 84-7935-099-7

Editorial: Ed. Virgili i Pagès (Lleida)

Edició: Primera

Col·lecció: Fets, costums i llegendes, núm. 16

Pàgines: 120

Ítems: 1.097

Biografia de l'autor

Joan Bellmunt i Figueras (Puiggròs, les Garrigues, 1950) és autor de setanta llibres de temàtica diversa: recerca etnogràfica, història, novel·la i poesia. La seva monumental sèrie «Fets, costums í llegendes» (Pagès Editors) recull, en 32 volums, gran part de la cultura popular de les comarques de Lleida. Pel conjunt de la seva tasca, per la seva tenacitat i esforç a l'hora de recuperar poble a poble aquestes àrees culturals, ha rebut diversos premis i reconeixements, com ara Garriguenc de 1989, Lleidatà exemplar 1992, el Premi Federico Capdevila i el Premi d'Honor Jaume I d'Actuació Cívica Catalana, 1992. En la sessió del 12 de setembre de 2001, el Govern de la Generalitat de Catalunya acordà concedir-li, pel conjunt de la seva trajectòria, la Creu de Sant Jordi.

També és autor de narrativa breu infantil, novel·la juvenil i poesia (vegeu la fitxa de la Institució de les Lletres Catalanes).

De l'article d'Albert Manent, 'Joan Bellmunt, de Lleida', a la columna setmanal «Erudits d'aquí», del suplement Cultura del diari «Avui», del dijous, 8 d'abril de 1999 (pàg. VIII), faig extracte d'unes altres notícies d'aquest autor:
Però la seva obra cabdal és la sèrie de trenta-dos volums que duu el títol genèric de Fets, costums i llegendes, i que, de moment, abasta les següents comarques: les Garrigues (tres volums, 1987), la Segarra (tres volums, 1988), el Pla d'Urgellel Segrià (dos volums, 1990), l'Alta Ribagorça (1990), l'Urgell (dos volums, 1991), la Vall d'Aran (dos volums, 1991), la Cerdanya (1994), el Solsonès (dos volums, 1993), el Pallars Sobirà (tres volums publicats entre el 1993 i el 1994), la Noguera (quatre volums, del 1995 i 1996), l'Alt Urgell (dos volums, 1997) i el Pallars Jussà (dos volums, 1998).

Aquesta obra, que aplega tants materials dispersos i diversos, és fruit d'un treball de camp personal que ha dut a terme Joan Bellmunt a visitar uns vuit-cents nuclis de població, fet que ha aprofitat per crear l'Arxiu Fotogràfic Poble a Poble, que recull ja unes 35.000 fotografies. Bon comunicador, Bellmunt ha recollit des de cançons i llegendes fins a esdeveniments de les guerres que han flagel·lat Catalunya o fenòmens agrícoles i meteorològics, sempre tenint en compte la relació entre l'home, el paisatge, les salvatgines, els conreus, els boscos, els cursos d'aigua, etc. Bellmunt ha tingut la sort de comptar amb un gran editor de les terres de Lleida, primer Virgili-Pagès i després Pagès Editors.

El volum cinquanta de les obres de Bellmunt fou Maria a Catalunya (1995) que repassa la història i la vida actual dels santuaris i les devocions marianes més importants del país.

Bellmunt també ha estat el promotor del Calendari de les Garrigues; col·labora a les revistes Terrall, de les Borges Blanques, i a Garbinada, de Granyena de les Garrigues, i, també, ha treballat per a la Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alhora és conseller permanent de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. La seva personalitat i el conjunt de la seva obra fan que transcendeixi la simple monografia local per abastar també aspectes folklòrics, antropològics i botànics de les diferents comarques estudiades.
(1989),


Altres obres del mateix autor

  • - El Pallars Sobirà 2. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 19».
  • - El Pallars Sobirà 3. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 20».
  • - L'Alt Urgell i la Cerdanya -Devocions marianes-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 11».
  • - La Noguera II. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 24».
  • 1987 - Fets, costums i llegendes. Les Garrigues III.Pagès Editor (Lleida).
  • 1992 - Fets, costums i llegendes. Val d'Aran. Refranys. Pagès Editor (Lleida).
  • 1995 - Maria a Catalunya. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Monografies, 10».
  • 1996 - Devocions marianes populars -Les Garrigues-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 1».
  • 1996 - La Noguera III. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 25».
  • 1997 - L'Alt Urgell III. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 29».
  • 1997 - Devocions marianes populars -L'Alta Ribagorça-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 2».
  • 1997 - Mare de Déu de Caldes de Boí. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Monografies, 15».
  • 1997 - Pallars Jussà II. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 32».
  • 1998 - Devocions marianes populars -El Solsonès-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 3».
  • 1998 - La Noguera IV. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 26».
  • 1998 - Pallars Jussà I. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 31».
  • 1998 - Reflexions en el camí de la vida I. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Sèrie narrativa, 18».
  • 1999 - L'Alt Urgell I - Fets, costums i llegendes-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 27».
  • 1999 - Devocions marianes populars -L'Urgell-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 4».
  • 1999 - Devocions marianes populars -El Pla d'Urgell-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 5».
  • 2000 - L'Alt Urgell II. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 28».
  • 2000 - L'Alt Urgell IV. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 30».
  • 2000 - Devocions marianes populars -La Noguera-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 6».
  • 2000 - Pallars Jussà III. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 33».
  • 2000 - Pallars Jussà IV. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Fets, costums i llegendes, 34».
  • 2001 - Reflexions en el camí de la vida II. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Sèrie narrativa, 24».
  • 2001 - La Segarra -Devocions marianes populars-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 7».
  • 2002 - Calendari tradicional de les terres de Lleida. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Monografies, 23».
  • 2003 - El Pallars Jussà -Devocions marianes-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 8».
  • 2004 - 500 històries i llegendes de les terres de Lleida. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Monografies, 29».
  • 2004 - El Pallars Sobirà -Devocions marianes-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 9».
  • 2005 - La Val d'Aran -Devocions marianes-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 10».
  • 2006 - L'Alt Urgell i la Cerdanya -Devocions marianes populars-. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Devocions Marianes Populars, 11».
  • 2006 - Paisatges llums i colors de les Garrigues. Pagès Editor (Lleida). Col·lecció «Visió Història Gràfica, 34».
Diu Albert Manent a 'Joan Bellmunt, de Lleida', a la columna setmanal «Erudits d'aquí», del suplement Cultura del diari «Avui», del dijous, 8 d'abril de 1999 (pàg. VIII):
Els seus inicis s'encetaren amb vuit llibres de poesia, datats entre mitjans dels setanta i els vuitanta. Cal destacar Somni (1974), Fem camí (1975), L'Oasi de les Garrigues (1982) i Cant de sembra (1985).

La seva passió per la història local l'ha dut a editar diverses monografies d'interès com Recull de Puiggròs (1979), Notes històriques de l'Espluga Calba (1980), Puiggròs, ahir i avui, 1190-1982 (1982), Alcarràs: 50 anys d'història de la Cooperativa del Camp (1998) o L'Estany d'Ivars d'Urgell (1988) i Sant Guim de la Plana (1992).


Crítica

Són refranys de la Val d'Aran, però estan tots en català i no s'hi entreveu pas que siguin traducció de l'aranès. Té interès perquè ens situa la localització d'aquells refranys en aquella zona geogràfica concreta.
Bastant batibull, sense gaire ordre. Agrupacions molt genèriques.
Algunes faltes d'ortografia, però poques.
Només conté refranys classificats per temes (refranys sobre el clima, sobre les bèsties, sobre la dona i refranys generals) i res més.

diumenge, 3 de juny del 2007

Amades 1951: Folklore de Catalunya-Cançoner

Fitxa

Autor: Joan Amades i Gelats

Títol: Folklore de Catalunya - Cançoner

Any: 1951

Codi: AMADES (1951)

ISBN: 84-298-0452-8

Editorial: Ed. Selecta (Barcelona)

Edició: Tercera (1982)

Pàgines: 1.396

Ítems: 21.735

Pròleg: 130 pàgines del mateix autor. Contingut imprescindible per conèixer la història de la cançó a casa nostra. De la pàgina 93 a la 113, fa un repàs del refranyer, tipologies, lleis de formació, característiques i variants, entre d'altres temes tractats.

Biografia de l'autor

Joan Amades i Gelats (Barcelona, 1890-1959)

«El folklorista Joan Amades i Gelats, de formació autodidacta, va néixer a Barcelona el 1890 i morí a la mateixa ciutat seixanta-nou anys després. Des de 1915 fins a la fi de la seva trajectòria dugué a terme una intensa activitat en l'estudi i la replega de material folklòric català. D'entre les seves publicacions, que fins avui han gaudit de molta acceptació popular, cal destacar Les cent millors cançons populars, Les cent millors rondalles populars, els cinc volums del Costumari català i Folklore de Catalunya

Tret de http://www.premisliteraris.org/setmanajornades.htm

De l'Enciclopèdia Compacta podem extraure una mica més d'informació sobre la vida i l'obra de l'autor: «Treballà al Museu d’Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc), a l’Arxiu Històric Municipal de Barcelona i col·laborà amb la UNESCO. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les diades populars catalanes (1932‑49), Refranyer català comentat (1951) i, especialment, el Costumari Català (1950‑56) i Folklore de Catalunya (1956‑1959).»

Erròniament, l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana diu que va néixer a Riudoms. No és cert. Però als dos anys passà una llarga temporada a Bot (Terra Alta), el poble natal del seu pare, per problemes de salut. Va néixer a Barcelona i hi va tornar per cursar els seus estudis i ajudar als seus pares en la venda de llibres als Encants.

Lluís Calvo (a Calvo Calvo, Lluís (1990): Amades.- Barcelona, Ed. de Nou Art Thor. Col·lecció «Gent nostra», n. 83) fa una biografia una mica més extensa, repartida en els següents apartats:

- Presentació
- Família i infantesa (1890-1900)
- L'embranzida associativa (1905-1915)
- El naixement de les aficions folkloristes (1915-1920)
- La identificació amb la investigació folklòrica (1920-1929)
- La professionalització (1929-1939)
- La internacionalitat i les grans obres (1940-1959)

Entre d'altres dades, sabem que va néixer el 23 de juliol de 1890 al barri del Raval de Barcelona, al carrer Peu de la Creu, 15. Fill de Blai Amades i Teresa Gelats, ambdós d'origen humil. Les condicions familiars van aconsellar d'enviar el noi a Bot (Terra Alta), poble natal del pare, on en Joan va restar fins els dos anys.

Va assistir poc temps a l'escola: als nou anys va haver de deixar-la per posar-se a treballar amb els seus pares. Al principi, s'estava amb ells, però als dotze anys ja es va instal·lar als Encants Nous de Sant Antoni, on es va dedicar a la compra-venda de llibres.

Del món dels llibreters de vell, de les compres i vendes, li ve l'afició lectora i hi va aprendre a estimar els llibres. Per això les seves grans obres són fetes amb molta cura, convertint-se en veritables obres de bibliòfil.

A partir del 1905, entra en contacte amb l'Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) i les excursions que organitzaven. Això l'influeix i li permet aprendre sobre llengües, entomologia, grafologia, astronomia i, sobretot, excursionisme i esperantisme.

Cap al 1915 comença a arreplegar cançons i refranys. En aquell moment, la societat catalana viu un moment de transformació accelerada i ell pretén inventariar el màxim de manifestacions populars i tradicionals, amb l'única pretensió recopiladora i esperant que altres estudiosos ho poguessin estudiar i interpretar posteriorment.

Entre 1920 i 1929 la investigació folklòrica que duia a terme rep una embranzida definitiva arrna de dos fets: d'una banda, Rafael Patxot i Jubert, administrador de la Fundació Concepció Rabell i Cibils, auspicià la Fundació de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya (OCPC), així com l'Estudi de la Masia Catalana i el Llegendari Popular Català, i, de l'altra, la creació a la Universitat de Barcelona de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria (ACAEP), amb els quals Joan Amades hi col·labora estretament.

El 1931 es casa amb Enriqueta Mallofré i en la dècada dels anys 30, bàsicament, consolida el seu renom professional en el camp del folklore i les tradicions.

El 1933 inicia la publicació de la Biblioteca de Tradicions Populars, que acaba tenint 42 volums. Tota una mostra de l'èxit de la iniciativa.
A més, durant sis anys col·labora setmanalment a Ràdio Associació de Catalunya (RAC), on hi fa una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes dels antics carrers de Barcelona.

Així, el 1935, el Museu Arqueològic, dirigit per Pere Bosch Gimpera, va crear una Secció Etnogràfica, la qual va ser confiada a J. Amades.

Vinculat al moviment etnogràfic català de postguerra, fou nomenat membre de la Sección de Etnografía del Consejo Superior de Investigaciones Científicas -creada en l'IMH- i del Centro de Estudios de Etnología Peninsular (CEEP), fundat el 1947 per substituir l'anterior.

Tota la seva activitat es va estroncar quan el mes de novembre del 1947 va tenir un atac de feridura que li deixà mig cos impossibilitat. Sense consentir que totes aquestes dificultats aturessin els grans projectes editorials que des de feia temps venia preparant, l'any 1950 van aparèixer els seus grans corpus resultat de molts anys de treball: Folklore de Catalunya i Costumari català, que es convertiren en les seves màximes creacions.

Altres obres del mateix autor

Amades és autor d'una obra ingent, de més de 400 referències. Algunes són articles esparsos, difícils de trobar, o obres que han restat manuscrites. Evidentment, les obres posteriors a 1959, són pòstumes, editades pels seus familiars o custodis del llegat.

Bàsicament m'he limitat a referenciar les obres que han estat citades en altres fonts bibliogràfiques o que tinc a les meves mans, en versions antigues o en edició facsímil.

No cal dir que, a mesura que vagi ampliant aquest repertori aniré actualitzant aquest apartat.

  • 1924 - Vocabulari de l'art de la navegació i de la pesca
  • 1926 - Vocabulari de la pesca
  • 1929 - Proverbis llegendaris
  • 1930 - Números meravellosos. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 7».
  • 1930 - Astronomia i meteorologia populars. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «L'Agulla, núm. 15».
  • 1931 - Costums populars de Barcelona
  • 1932 - Les diades populars catalanes (4 Vol.). Ed. Barcino (Barcelona).
  • 1932 - Tradicions de la Seu de Barcelona
  • 1932 - Vocabulari dels pastors
  • 1933 - Calendari de refranys. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».
  • 1933 - Origen i sentit d'alguns proverbis
  • 1933 - Paraules i modismes. Edicions l'Agulla de Cultura Popular (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 29».
  • 1933 - Popularitats dels números
  • 1933 - El tres i el set, números meravellosos
  • 1933 - Jocs de paraules i jocs de memòria. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 21».
  • 1934 - Gegants, nans i altres entremesos. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, 43».
  • 1934 - Diccionari d'endevinalles. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».
  • 1934 - Enigmes populars
  • 1934 - Les esposalles, costums i creences
  • 1934 - El naixement, costums i creences
  • 1934 - Refranys dels mesos de l'any
  • 1934 - Vocabulari dels vells oficis del transport i dels seus derivats
  • 1934 - Els Xiquets de Valls
  • 1935 - Refranys personals. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5».
  • 1935 - Refranyer isòpic. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 5».
  • 1935 - Refranys i dites. Ed. Neopàtria (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars».
  • 1935 - Arts i oficis
  • 1935 - Divinitat del pa. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 7»
  • 1935 - Geografia popular
  • 1935 - Justícia popular
  • 1935 - La mort, costums i creences
  • 1935 - Oracioner i refranyer mèdics
  • 1935 - Refranyer barceloní
  • 1935 - La tradició dels llums de ganxo
  • 1936 - Costums i tradicions d'hostals i tavernes
  • 1936 - Calendari amb refranys per tots els dies
  • 1936 - Diccionari de la dansa
  • 1936 - Notes d'indumentària
  • 1936 - Refranyer de les dones. Edicions El Mèdol (Tarragona). Col·lecció «Biblioteca de tradicions populars, núm. 25».
  • 1936 - La tradició dels llums de ganxo
  • 1937 - Art popular. Les rajoles dels oficis. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 45»
  • 1938 - El llibre segons el poble. Barcelona: Oficina de la Neotípia | 2a. edició facsímil. Barcelona: Diàfora (1981).
  • 1938 - Art popular. Els rellotges de sol. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 46».
  • 1938 - Art popular. Apunts d'imatgeria. José J. de Olañeta, Editor (Barcelona). Col·lecció «Arxiu de tradicions populars, núm. 44»
  • 1938 - El diner
  • 1938 - Llibre del temps que fa
  • 1938 - El porró
  • 1938 - Refranys geogràfics
  • 1938 - La rondalla i el proverbi
  • 1946 - El pessebre. Les Belles Edicions (Barcelona). Segona edició (1959): Ed. Aedos (Barcelona).
  • 1947 - Les faules d'Isop
  • 1947 - Montserrat, tradicions i llegendes
  • 1947 - Poblet, tradicions i llegendes
  • 1947 - Refranyer montserratí
  • 1947 - Refranyer nadalenc
  • 1947 - Xilografies gironines
  • 1950 - Costumari català. El curs de l'any (5 Vol.). Ed. Salvat (Barcelona).
  • 1950 - Folklore de Catalunya-Rondallística. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca Perenne, núm. 13».
  • 1950 - Tradicions de Gràcia
  • 1951 - Folklore de Catalunya-Cançoner. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Biblioteca Perenne, núm. 15» .
  • 1951 - Refranyer català comentat. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «Club de Butxaca, núm. 20».
  • 1955 - La barretina. Ed. Diàfora (Barcelona).
  • 1965 - La nina. Pirene Editorial (Barcelona).
  • 1969 - Folklore de Catalunya-Costums i creences. Ed. Selecta (Barcelona).
  • 1974 - Els estudiants
  • 1978 - Les millors llegendes populars. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 1».
  • 1978 - L'escudella. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 2».
  • 1978 - La pipa. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 2».
  • 1979 - Les millors rondalles populars catalanes. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 3».
  • 1981 - Auca de les faules d'Isop- Auca de les bèsties. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 6».
  • 1983 - Refranys musicals. Comparances. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 8».
  • 1983 - Naips o cartes de jugar. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 9».
  • 1984 - Auca del Carnestoltes - Auca de la processó de Setmana Santa. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya, núm. 10».
  • 1989 - Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Ed. Selecta (Barcelona). Col·lecció «El tresor popular de Catalunya».
  • 1992 - La màgia del nom


Crítica

De les 1.400 pàgines, unes 300 són de refranys. Engloba més de 21.000 refranys. Per tant, és dels repertoris més complets mai fets.
Bàsicament és un llibre ple de cançons. També hi ha algunes endevinalles i enigmes.
Refranys ordenats per temes. Sense equivalències en altres idiomes ni explicacions.
Conté força bibliografia (molt extensa) i un pròleg també força interessant sobre paremiologia en general i l'estructura dels refranys.

CALVO (1990) també apunta les crítiques que van rebre les seves grans obres, el Costumari i el Folklore de Catalunya, per la poca sistematicitat, la no citació de les fonts i repeticions, entre d'altres. Així, diu:

Aquestes obres han estat molt criticades, en especial, per la seva aparent falta de sistematització, per la inexactitud, per la descontextualització o per la repetició de dades de publicació (J. Massot i Muntaner, Folklore de Catalunya, "Estudis Romànics", VII, Barcelona, 1959-1960, p. 194-197). J. Amades era conscient que les seves obre no eren, ni de bon tros completes, ni tan sols abastaven tots els temes. Considerem que per fer un judici acurat de la seva producció cal, en primer lloc, situar molt bé, a més del món on va créixer, en quin moment de la història de l'Antropologia i del folklore van ser realitzades, ja que el moment historicista que aquests vivien marcaren profundament les seves realitzacions, de tal manera que l'objectiu principal fou: descriure per conèixer les formes culturals, històricament considerades. J. Amades, vivament colpit pel canvi que la societat experimentà al llarg dels anys, va voler agafar aquest món que fugia tan ràpidament. El comentari d'A. Van Gennep entorn el Costumari (2 d'agost de 1951, EJA) explicita, de manera perfecta, els interessos i el món teòric en què es movia l'Amades: évocatrice de la realité lointaine.

En segon terme, respecte a les dades, cal assenyalar el següent: J. Amades utilitzava, en un tant per cent elevat, informació que havia obtingut mitjançant la seva àmplia xarxa d'informadors, aspecte que ha quedat comprovat per l'anàlisi detallada de le seva documentació epistolar. És ben cert que en més d'una ocasió la seva memòria el confongué, com s'ha assenyalat alguna vegada, o que feia repeticions innecessàries de dades o prenia informacions de diversos materials impresos i els barrejava. Però el problemareal va ser de no especificar moltes de les fonts concretes d'informació, tant bibliogràfiques com epistolars i d'altres.

Malgrat els problemes, és necessari observar els fruits, els aspectes positius que es van obtenir. La vàlua dels seus treballs es pot apreciar quan es coneix la repercussió de les seves obres dins l'Estat i, sobretot, a l'estranger. Podem dir que l'universalisme que aprengué amb l'estudi de l'esperanto, hi va fer, definitivament, acte de presència. La internacionalitat va venir donada per la seva decantació cap a un àmbit temàtic concret durant el període de la postguerra: la rondallística. Si al començament del seu camí els seus centres d'interès van ser la cançonística, la paremiologia, els vocabularis, els costums, etc., des de l'any quaranta, aproximadament, fou aquest àmbit el que va merèixer una atenció especial per la seva banda. S'ha de tenir present que això no li va impedir que es mogués en molts d'altres àmbits.



El citen com a bibliografia utilitzada

CONCA (1988) - CORREIG-CUGAT-RIUS (1984) - FARELL (1989) - GIMENO-ROURA (1986) - MORET (1995) - VINYETS (1990)

dissabte, 2 de juny del 2007

Índex

  1. ALZAMORA (2008) - Jaume Alzamora Bisbal (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra. Palma de Mallorca: Ed. Moll. Col·lecció «Els treballs i els dies, núm. 53». Ressenya.
  2. AMADES (1951) - Joan Amades i Gelats (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner. Barcelona: Ed. Selecta. Ressenya.
  3. AMADES (1951a) - Joan Amades i Gelats (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta. || Ed. Selecta - Catalònia, 1990: segona edició dins la col·lecció «Club de Butxaca», núm. 20. Ressenya.
  4. AMAT (1636) - Joan Carles Amat (1636): Quatre-cents aforismes catalans. Barcelona: Casa Gabriel Nogués. [Reproducció digital de l'edició de Cervera, Imp. de la Pontificia, y Real Universitat, 1796]. Ressenya.
  5. AMELA (2010) - Vïctor Amela (2010): Antología de citas. Barcelona: Styria. Ressenya.
  6. BALBASTRE (1977) - Josep Balbastre i Ferrer (1977): Nou recull de modismes i frases fetes. Barcelona: Ed. Pòrtic. Ressenya.
  7. BARTRINA (1881) - Joaquim M. Bartrina d'Aixemús (1881): La meteorologia popular. Reus: Arxiu Històric Municipal de Reus i Carrutxa, 2001. Edició facsímil. Ressenya.
  8. BELLMUNT I FIGUERAS (1992) - Joan Bellmunt i Figueras (1992): Fets, costums i llegendes. Vall d'Aran. Refranys. Lleida: Ed. Virgili i Pàges. Ressenya.
  9. BONAFÈ (2009) - Francesc Bonafè i Barceló (2009): Paremiologia del calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys). Palma: Edicions Documenta Balear. Ressenya.
  10. BUSQUETS (1987) - Esteve Busquets i Molas (1987): Els animals segons el poble. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana. Vell i nou», núm. 28. Ressenya.
  11. CARBÓ (1995) - Joaquim Carbó (1995): L'home dels nassos. El curs de l'any a través de dites, poemes i cançons. Ed. Barcelona: La Galera. Col·lecció «El Bagul, núm. 1». Ressenya.
  12. CONCA (1988) - Maria Conca (1988): Els refranys catalans. València: Ed. 3 i 4. Ressenya.
  13. DIÀFORA (1982) - Diccionari essencial castellà-català català-castellà Diàfora. Barcelona: Ed. Diàfora. Ressenya.
  14. ESPUNYES (2007) - Josep Espunyes i Esteve (2007): Dites, locucions i frases fetes. Barcelona: Ed. Proa. Col. «Les Eines, 49». Ressenya.
  15. FAGES DE ROMÀ (1853) - Narcís Fages de Romà (1853): El amic dels llauradors o aforismes rurals. València: Impremta Joseph Rius. Edició facsímil de Librerías París-Valencia, de 19801. Ressenya.
  16. FARNÉS (1992) - Sebastià Farnés (1992): Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna. 7 volums. Ressenya.
  17. FARRÀS (1998) - Elvira Farràs i Muntó (1998): Ribera amunt són les boniques. Tremp: Garsineu Edicions. Ressenya.
  18. FONOLL (2010) - Celdoni Fonoll (2010): Bèsties i bestioles. Valls: Cossetània Edicions. Ressenya.
  19. GOMIS (1983) - Cels Gomis i Mestre (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes. Barcelona: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Segona edició ampliada i modificada de la Botànica popular de l'any 1891. Ressenya.
  20. GRIERA (1935) - Antoni Griera Gaja (1935-47): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Barcelona. Ed. Catalunya. 14 vol. Ressenya.
  21. GRIÑÓ (1981) - David Griñó i Garriga (1981): Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana: Vell i nou», núm. 24. Ressenya.
  22. GRUP FLAIX (2009) - Grup Flaix (2009): Diccionari del català col·loquial. Dubtes davant del micròfon. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Ressenya.
  23. MANENT-CERVERA (2006) - Albert Manent i Segimon; Joan Cervera i Batariu (2006): Els noms populars de núvols, boires i vents a l'Urgell. Lleida: Pagès Editors. Ressenya.
  24. MONJO (1994) - Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual (1994): Saba vella. Pedreguer: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA). Ressenya.
  25. PERIS (2001) - Antoni Peris i Joan (2001): Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Diccionaris d'Enciclopèdia Catalana. Col·lecció «El Calidoscopi». Ressenya.
  26. PERRAMON (1979) - Sever Perramon i Barnadas (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana. Barcelona; Editorial Millà. Col·lecció «Llengua viva», núm. 2. Ressenya.
  27. PONS LLUCH (1993) - Josep Pons Lluch (1993): Refranyer menorquí. Ciutadella (Menorca): Institut Menorquí d'Estudis. Col·lecció «Quadern de Folklore, 50». Ressenya.
  28. PRATS-CERVERA-MANENT (2008) - Prats i Sobrepere, Joan; Cervera i Batariu, Joan; Manent i Segimon, Albert (2008): Lèxic de meteorologia popular a les Garrigues. Juneda: Editorial Fonoll. Col·lecció «Quaderns», núm. 9. Ressenya.
  29. RASPALL-MARTÍ (1984) - Joana Raspall i Juanola - Joan Martí i Castell (1984): Diccionari de locucions i de frases fetes. Barcelona: Edicions 62. Col·lecció «Cultura Catalana Contemporània, 16». Ressenya.
  30. ROMANÍ (2009) - Joan Maria Romaní Olivé (2009): Diccionari del vi i del beure. Valls: Cossetània Edicions. Ressenya.
  31. SADURNÍ-SERRA (2009) - M. Teresa Sadurní Hill; Joan Serra Arman (2009): Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda. Vilafranca del Penedès, Edicions i propostes culturals Andana. Ressenya.
  32. SAURA (1884) - Santiago Ángel Saura (1884): Refranero castellano-catalán. Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Separata del novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana. Barcelona: Librería de Esteban Pujal, editor. Ressenya. [ES]
  33. SERRA I BOLDÚ (1928a) - Valeri Serra i Boldú (1928): Arxiu de tradicions populars. Recollides a Catalunya, València, Mallorca, Rosselló, Sardenya, Andorra i terres aragoneses de parla catalana. Barcelona: José J. de Olañeta, Editor. Segona edició facsímil (1992), publicat en 7 volums i en cartoné. Ressenya.
  34. TREPAT (1995) - Josep Anton Trepat (1995): Refranys de vora mar. Barcelona: Editorial Noray. Col·lecció «El nostre mar», núm. 2. Ressenya.

divendres, 1 de juny del 2007

Balbastre 1977: Nou recull de modismes i frases fetes

Fitxa

Autor: Josep Balbastre i Ferrer

Títol: Nou recull de modismes i frases fetes català-castellà / castellà-català

Any: 1977

Codi: BALBASTRE 1977

ISBN: 84-7306-087-3

Editorial: Ed. Pòrtic (Barcelona)

Edició: sisena (1992)

Pàgines: 460

Ítems: 6.382

Pròleg: a cura de Miquel Dolç.

Biografia de l'autor

(extreta del mateix llibre)

Josep Balbastre i Ferrer (Barcelona, 1916-1980).

Cursà estudis mercantils i tingué sempre una relativa facilitat per a la gramàtica. Fill de pare valencià i mare catalana, això li representà un avantatge per a aplegar els modismes d'ambdues variants de la llengua. Del mateix autor hi ha publicats a la col·lecció «Llibres de butxaca» d'Editorial Pòrtic Diccionari tècnic de l'automòbil, català-castellà, castellà-català (1972) i Recull de modismes i frases fetes català-castellà, castellà-català (1973)

Altres obres del mateix autor

  • 1972 - Diccionari tècnic de l'automòbil, català-castellà, castellà-català. Ed. Pòrtic (Barcelona)
  • 1973 - Recull de modismes i frases fetes català-castellà, castellà-català. Ed. Pòrtic (Barcelona)


Contraportada

«Aquest Nou recull de modismes i frases fetes català-castellà / castellà-català conté més del doble del material aplegat al recull publicat l'any 1973 a la nostra col·lecció «Llibres de butxaca» i que s'exhaurí en menys d'un mes.
L'autor aplegà tots els modismes i frases fetes que contenia aquell volum amb els que al llarg de quatre anys anà recollint per tal que fos una eina de treball per a tots els literats, periodistes, traductors, locutors, públic en general, especialment ara que el català és llengua oficial, i tenint en compte que hi ha gent que ha rebut un ensenyament bilingüe català-castellà o castellà-català i que per tant pot tenir problemes de traducció. L'interès d'aquest recull rau més que res en el fet de deixar constància dels modismes que ell sentí al llarg de la seva vida. No cal dir que els modismes i frases fetes donen caràcter a la llengua. El recull fou fet pensant en el seu abast ara que la llengua catalana és ensenyada regularment a les escoles. El recull està per ordre alfabètic, la qual cosa el fa molt manejable i fàcil d'utilitzar quan se cerca de traduir un modisme o una frase feta del català al castellà o viceversa».

Crítica

Es un diccionari català-castellà, castellà-català de dites i modismes força extens (6.382 entrades i l'invers). No és gaire sistemàtic i és una mica calaix de sastre d'expressions que l'autor considera poc fixades en català.

No sempre les equivalències entre les dues llengües són les més correctes. Sovint, dos equivalents idèntics, no són confrontats entre ells, sinó amb altres equivalents.

Per exemple:
- l'ull de l'amo engreixa el cavall: hacienda que tu amo te vea, si no que te venda.
- la vigilància té cura del negoci: el ojo del amo engorda el caballo.

I n'hi ha força com aquest. També té faltes tipogràfiques, d'ortografia... i algunes que semblen expressions inventades per l'autor o adaptades o directament traduïdes, sense tradició anterior.

És poc sistemàtic en el tractament de les locucions, a vegades entrades com a locucions nominals, a vegades com a adverbials, però sense gaire sistema.

Amb tot, té força interès pel moment en què va sortir i perquè n'incorpora un grapat (i algunes de força ben trobades).

El citen com a bibliografia utilitzada

CONCA (1987) - CORREIG-CUGAT-RIUS (1984) - DIÀFORA (1982)* - FORGAS (1992)

*DIÀFORA 1982 no fa citació de fonts, però la majoria de refranys que conté provenen de BALBASTRE. Mireu el comentari que faig en l'entrada del Refranyer català-castellà del refrany qui dia passa, any empeny.