Biblioteca paremiològica: de juliol 2008

Fitxa

Autor: Josep-Anton Trepat i Albero

Títol: Refranys de vora mar

Dibuixos: Francesc Oller

Any: 1995

Codi: Trepat (1995)

ISBN: 84-7486-088-1

Editorial: Editorial Noray

Edició: primera (1995)

Col·lecció: El nostre mar, 2

Pàgines: 124

Ítems: 567

Pròleg: Introducció del propi autor de 5 pàgines

Biografia de l'autor

Josep-Anton Trepat i Albero (Barcelona, 1958)

«Va exercir com a docent durant uns anys abans de dedicar-se plenament a la seva vocació marinera. Va ser el 1988 quan va decidir canviar de rumb. La seva nova etapa el va dur al seguiment de regates, formant part dels equips de premsa i comunicació de la Mini-Transat, la Whitbread-Regata Volta al Món... Una de les seves grans aficions és la literatura. Actualment organitza cada any un concurs de narrativa curta sobre el mar des del Port d'Aiguadolç de Sitges. Apassionat de la vela i col·leccionista de llibres que en parlen, és un bon coneixedor de l'obra de l'escriptor anglès Patrick O'Brian. També es dedica a escriure, evidentment en relació amb el mar.»

(Tret del web Thalassa-Online, el portal del mar.

Altres obres del mateix autor

No l'hi conec altres obres escrites, malgrat trobar en una biografia que organitza cada any un concurs de narrativa curta sobre el mar, des del Port d'Aiguadolç, a Sitges (Garraf).

1995 - Refranys de vora mar (Barcelona. Ed. Noray, 1995)

Fragments de la introducció

De la breu introducció del propi autor ressalto alguns fragments estacats:

[...] Els refranys mariners han nascut dalt de les barques de pesca i dels velers de la nostra mar, i han viatjat de boca en boca, de generació en generació, de pares a fills. Alguns són tan vells com la mar, tan que n'hem oblidat l'origen.
D'altres han vingut després per contradir els primers, i, així, no és estrany trobar-ne dos que, referint-se a un mateix fet, recomanen fer coses tan oposades com la proa i la popa d'un vaixell.
Recuperar tots aquests refranys mariners de la nostra costa mediterrània ha estat difícil. I encara ho ha estat més saber quina en duia al cap el vell patró. De les explicacions o interpretacions que acompanyen els vells refranys val a dir que no sempre s'ha trobat el sentit d'aquell qui primer va inventar-lo i, per tant, es fa difícil precisar la idea original de l'autor.

[...] S'han fet moltes milles costa amunt i costa avall, preguntant, i, per sort, llibres escrits per en Joan Amades, José Gella, en Sanchis Guarner, l'Emerencià Roig a Sitges, en Xavier Garcia a Vilanova, en Ferran Canyameres, l'Esteve Fàbregues... han deixat senyes prou clares per trobart, fent una bona enfilació, el calador de la pesca.

Sempre que ha estat possible, s'indica el lloc on hi ha constància que el refrany és de la zona. Això no vol dir, és clar, que sigui patrimoni exclusiu d'aquell indret.

[...] Un altre aspecte que s'ha intentat respectar ha estat la grafia original ─gairebé gens normalitzada, si la comparem amb el català que parlem avui─ prenent com a bona la que hem recollit escrita.

[...] Aquest llibre de refranys inicia la navegació amb una referència als mesos de l'any, on constatareu l'afecció i la tradició que té la gent de mar a comptar els dies a partir de sants i verges. El segon bloc s'endinsa pels camins perillosos de la predicció meteorològica, fent una navegació amb la costa a sotavent. El capítol inclou refranys meteorològics que fan referència a punts geogràfics de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. La tercera part del llibre està reservada a refranys fruit de l'experiència viscuda pels llops de mar. En darrer lloc, com si no recordessin que existeixen ─seguint consells d'un patró a qui se li eriçaven els pèls del clatell quan es parlava d'elles a bord─ hem recollit els refranys que parlen de dones.

Crítica

És un petit recull de refranys sobre el mar i aspectes relacionats.

Conté força bibliografia (unes 30 referències prou variades) sobre el tema mariner i meteorològic i estan agrupats per temes.
Aquests temes generals d'agrupació són:

La roda de l'any
Parlem del temps
Consells i sentències de vells llops de mar

Lingüísticament és força deficient, amb faltes d'ortografia i poca claredat en els criteris de manteniment o correcció dels refranys. Es denota doncs, la poca formació lingüística de l'autor o la manca d'una revisió seriosa i crítica. De totes maneres es valora molt positivament que l'autor sigui un bon coneixedor del tema tractat, un bon especialista.

Les explicacions són poc curoses i sovint relaten experiències o "batalletes" de l'autor. Al final prova d'inventar-se uns pocs refranys, encara que no amb gaire fortuna.