dimarts, 8 de setembre del 2009

Bartrina (1881): La meteorologia popular

Fitxa

Autor: Joaquim M. Bartrina d'Aixemús

Títol: La meteorologia popular

Any: 1881

Codi: Bartrina (1881)

ISBN: 84-87580-12-2

Editorial: Arxiu Històric Municipal de Reus i Carrutxa

Edició: Primera (facsímil). 2001

Pàgines: 39

Ítems:

Pròleg: Introducció a cura de Salvador Palomar, Montserrat Flores i Ferran Sugranyes

Biografia de l'autor

Joaquim M. Bartrina d'Aixemús

Va néixer a Reus el 26 d'abril de 1850. Estudià el batxillerat a les Escoles Pies, però deixà els estudis. No acabà el batxillerat fins a la Revolució de Setembre quan, aprofitant la llibertat d'ensenyament va obtenir el títol a l'Institut Provincial de Tarragona.
Ja de molt jove va començar a escriure i a publicar. Tots els diners que tenia ─comenta el seu amic Josep Maria Folguera─ els emprava en adquirir llibres, principalment poesia i teatre.
Va ser membre actiu del Centre de Lectura i va col·laborar en publicacions periòdiques com La Redención del Pueblo, Las Circunstancias o El Crepúsculo.
El 1876, per raons del negoci del seu pare, anà a viure a Barcelona, Allí va col·laborar en publicacions com El Diluvio, La Gaceta de Catalunya o La Renaixença, i a revistes satíriques com L'Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia.
Va fer amistat amb Valentí Almirall i fou un dels fundadors de l'Ateneo Libre.
La vida a Barcelona va aguditzar la malaltia amb què havia sortit de Reus, i va morir el 4 d'agost de 1880, a causa d'una tuberculosi.

[Extret de la Introducció de l'edició facsímil de l'edició de J. Sardà de 1881, feta per l'Arxiu Històric de Reus i Carrutxa, el 2001]

Bartrina té també una certa obra literària, poètica i teatral, de la qual no ens ocuparem en aquesta recensió. Podeu consultar la seva biografia a l'Enciclopèdia Catalana o a la Wikipèdia.


Altres obres del mateix autor

- 1881 - La meteorologia popular [ES] i [CA]
- 1881 - Obras en prosa y en verso, antología de J. Sardá [ES]


Crítica

Si hem de fer cas al que remarca Jaume Sardà a l'antologia de l'autor, Obras en prosa y verso, pel que fa a l'interès de Bartrina envers la literatura popular, la Meteorologia popular no és l'única mostra que en tenim. També redactava amb «una gràcia especial [...] els bàndols o programes de Carnaval, plens de sàtires polítiques, especialment locals, que no deixaven de tenir mèrit literari».

A La Renaixença també hi publicà alguns articles sobre música popular, com per exemple la interpretació que fa de la cançó La lluna, la pruna.

Els seus treballs sobre meteorologia i medicina populars, inacabats, com apunta en la introducció de l'obra, són contemporanis als d'un altre reusenc interessat pels mateixos temes, i també resident a Barcelona a la mort de Bartrina: Cels Gomis i Mestre. Casualitat? Continuador l'un de l'altre? Qui de qui?

Sembla que la diferència de tractament dels materials entre Gomis i Bartrina és notable, ja que Bartrina tot just sembla iniciar el tema amb aquest tractat. I com bé apunten els autors de la Introducció de l'edició facsímil de 2001, Cels Gomis li retreu a l'amic Bartrina que no esmenti la procedència dels aforismes que recull, la qual cosa de vegades no permet tenir en compte les condicions locals ni acotar la validesa de la parèmia, fins al punt que una forisme que és cert en una contrada no ho és en una altra.

La prematura mort de Bartrina escapça de ple una línia iniciada amb una obra prou prometedora en aquest àmbit.

Sobre l'obra, a banda de la recopilació de J. Sardà el 1881 i l'edició facsímil del 2001, l'he trobat reproduïda a la revista La Renaixensa, any XI, 1881, p. 414-434, sota el mateix títol de La meteorologia popular, traduïda al català, tal com apuntava Sebastià Farnés en la bibliografia de la seva Paremiologia catalana comparada (1913).

Amb la Meteorologia popular l'autor vol «evidenciar el bon sentit pràctic del poble, contingut íntegre en les seves locucions, refranys i costums».

Sembla que el tractat que pensava desenvolupar Bartrina havia d'ocupar els següents apartats, com consta en un esborrany de paper que va esbossar:

—I. Història de la predicció del temps. Sa antiguitat. Lenormand. Sa universalitat. Los bruixots en Espanya. Sa trasformació en los factors d' almanachs. Quevedo, Villarroel, Yagüe. Persistència d'algunes pràctiques supersticioses per produir vent, pluja i altres fenòmens meteorològics.
—II. Gener.
—III. Febrer.
—IV. Març.
—V. Abril.
—VI. Maig.
—VII. Juny.
—VIII. Juliol.
—IX. Agost.
—X. Setembre.
—XI. Octubre.
—XII. Novembre.
—XIII. Desembre.
—XIV. Pronòstics trets de la lluna.
—XV. Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels meteors, del foc de Sant Telm, dels animals i de les plantes.
—XVI. Supersticions nàutiques.
—Conclusió.

Una mica diferent de l'esquema que presenta aquest tractat:

—I. Refranys i locucions populars referents als dotze mesos de l'any
—II. Pronòstics trets dels aspectes del cel, dels animals, de les plantes, etc.
—III. Supervivència d'algunes pràctiques supersticioses per produir la pluja, el vent i altres fenòmens meteorològics


El citen com a bibliografia utilitzada

Farnés (1913) - Amades (1951a)