dilluns, 27 d’octubre del 2008

Busquets (1987): Els animals segons el poble

Fitxa

Autor: Esteve Busquets i Molas

Títol: Els animals segons el poble

Any: 1987

Codi: Busquets (1987)

ISBN: 84-7304-139-9

Editorial: Ed. Millà (Barcelona)

Edició: Primera

Col·lecció: Biblioteca Popular Catalana «Vell i nou», núm. 28

Pàgines: 256

Ítems: 1.634

Biografia de l'autor

Esteve Busquets i Molas (Roda de Ter, Osona 1908 - Barcelona 1991)

Fou un periodista i escriptor català. Començà als diaris d'orientació catòlica i vinculats a la Federació de Joves Cristians «El Matí», «La Nau», «Flama» i director de «L'Avant» i del diari «Catalònia», a Tarragona el 1935.

Després de la guerra civil espanyola dirigí «Tú», òrgan de les HOAC, a Madrid. Posteriorment, va inaugurar la columna diària «Bon dia», a El Correo Catalán, primer esforç fet des del 1939 de catalanització d'una secció periodística a un diari Barcelona. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi.

[Font: Viquipèdia]

Altres obres del mateix autor

  • 1931 - Oasi
  • 1934 - L'anticrist a les escoles
  • 1966 - Calaixera de romanços reusencs
  • 1967 - Entre vinyes i telers (La vida a Sant Llorenç Savall)
  • 1969 - Plegamans
  • 1969 - Montgrony, entre la història i la llegenda
  • 1972 - Història de Capellades
  • 1976 - Quaranta anys de periodisme barceloní. Barcelona. Ed. Pòrtic
  • 1977 - La piel en el folklore. Vic: Colomer Munmany.
  • 1981 - "Literatura mèdica", dins Actes del III Congrés d'Història de la Medicina Catalana. Lleida. Vol. II.
  • 1982 - El farol de gas, testimonio de una época (1842-1966). Barcelona: Catalana de Gas y Electricidad
  • 1985 - Oracions, eixarms i sortilegis. Ripoll, Edicions Maideu i Edicions Terra Nostra.
  • 1987 - Els animals segons el poble. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Biblioteca Popular Catalana. Vell i nou», núm. 28.


Crítica

El llibre presenta monografies sobre animals, ordenades alfabèticament pel nom dels animals tractats.

No conté bibliografia.

S'ocupa tant de refranys com de frases fetes, dites i comparances. També conté endevinalles, cançons, faules, costums... Informació poc sistemàtica. Per exemple, els refranys els llista ordenats alfabèticament. Alguns els explica, altres, no.

Però és de les obres específiques sobre folklore i cultura popular referida a animals més completes.

Són també destacables les imatges que obren cada lletra de l'abecedari. semblen tretes d'alguna auca antiga.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Griñó (1981): Oficis que es perden

Fitxa

Autor: David Griñó i Rovira

Títol: Oficis que es perden

Any: 1981

Codi: Griñó (1981)

ISBN: 84-7304-061-9

Editorial: Ed. Millà

Col·lecció: Vell i nou, 24

Edició: Primera

Pàgines: 248

Ítems: 114

Biografia de l'autor

No tinc dades.


Altres obres del mateix autor

1976 - Remeis casolans. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 21.
1977 - Griñó i Rovira, David; Millà, Mariona (1977): Llibre dels bolets. Guia pràctica del boletaire. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 23.
1978 - L'erotisme de les flors.
1980 - "Herbolaris vuitcentistes barcelonins", dins «L'Avenç», núm. 31 (octubre de 1980).
1981 - Oficis que es perden. Barcelona: Ed. Millà. Col·lecció «Vell i nou», núm. 21.



Crítica

No és una obra paremiològica específica, però recull alguns refranys sobre els antics oficis que tracta. Conté aforismes sobre oficis que s'estan perdent i dóna força explicacions sobre aquests oficis.

Destaquen també les imatges que acompanyen els diferents apartats, tretes la majoria de l'Auca dels oficis, del S. XVIII.

També ens ofereix la clau per destriar algunes frases proverbials, d'origen incert o de les quals n'havíem perdut el referent.

Conté també una mica de bibliografia, més històrica que no pas paremiològica.

L'obra és rigorosa en els continguts i amena en la lectura.



El citen com a bibliografia utilitzada

Ref.: CORREIG-CUGAT-RIUS, (1984)