diumenge, 24 de gener del 2010

Bonafè (2009): Paremiologia del calendari

Fitxa

Autor: Bonafè i Barceló, Francesc (Recull fet per Guillem Villalonga i Jaume)
Títol: Paremiologia del calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys)
Any: 2009
Codi: Bonafè (2009)
ISBN: 98-84-92703-34-0
Editorial: Edicions Documenta Balear (Palma). És una iniciativa de l'Institut d'Estudis Baleàrics
Edició: Primera
Pàgines: 270
Ítems:
Presentació: Felip Munar i Munar (Professor de cultura popular catalana a la Universitat de les Illes Balears)
Pròleg: Miguel Ferrer Flórez (Catedràtic d'Història d'institucions industrials i econòmiques)


Biografia de l'autor

Francesc Bonafè i Barceló (Biniamar, 1908 - Palma, 1994)

Com diu Miguel Ferrer al pròleg, «l'observador acurat de totes les manifestacions de la vida i dels costums acumulà una quantitat ingent de coneixements que li servien per a nodrid la seva personalitat de poeta i així penetrar el sentit de la vida i la tasca d'entendre tot l'entorn de la seva pròpia vivència».

Poeta, glossador, recopilador, fa aquarel·les... És una figura amb una preocupació estètica per l'entorn.

Neix el dissabte dia 30 de novembre de 1908, d'un matrimoni que tingué cinc fills i dues filles.
L’any 1925 entrà en a congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, en la qual professà el 1927 per ordenar-se de prevere l’any 1934. Tot i que estigué destinat a diverses comunitats del mateix orde. a l’Illa, residí durant 27 anys al convent de Sóller, on desenvolupant tot aquest temps una important tasca pedagògica. Va estudiar filosofia i teologia.

Després d'una llarga malaltia, va morir el dissabte dia 5 de juny de 1994.

Entre d'altres obres, també va fer la traducció del Càntic dels Càntics.

El contingut de Vol d'orenetes és la recopilació de prop de 2.700 refranys, unes 500 gloses i una seixantena de villancets.

Va destacar sobretot per la seva faceta com a botànic i la seva obra Flora de Mallorca (1977-1980), de quatre toms i amb més de 1.225 fotografies, 1.580 espècies i un centenar d'endemismes, una aportació inestimable a la botànica popular.

També és autor del Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums) que encara resta inèdita.

Per trobar més dades de Francesc Bonafè, hi ha una biografia del pare Sebastià Rosselló (1997): Esbós biogràfic del Pare Francesc Bonafè, publicat per l'Ajuntament de Selva.


Guillem Villalonga i Jaume

És el fill d'una cosina del pare Francesc Bonafè. Com diu també Miguel Ferrer al pròleg: «home de vertadera vocació pedagògica, ha sabut adaptar a la mentalitat dels infants, a través d'una autèntica paremiologia pràctica. Amb gran habilitat ha reunit el significat de costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses populars i refranys de tota la vida de les passades generacions, que, mitjançant, l'experiència de la vida, acumularen i guardaren tot el que constitueix la vida dels avantpassats, sense oblidar les referències geogràfiques locals, les quals d'aquesta forma guardades, no perden el sentit i la seva raó d'ésser»


Altres obres del mateix autor

  • 1977-80 - Flora de Mallorca (4 volums)
  • 1981 - Vols d'orenetes. Taller gràfic Ramon
  • 1989 - Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums)


Crítica

L'obra és una recopilació i reordenació de materials que fa Guillem Villalonga dels materials que va recollir el pare Francesc Bonafè i Barceló, convertint-ho en una paremiologia del calendari, amb la ressenya de festivitats dins el curs anual. Per tant, es pot entendre com una transcripció reordenada del Vol d'orenetes.

Es tracta d'un calendari folklòric amb propostes didàctiques per a l'educació infantil, primària i secundària.

L'obra abasta tres cicles fonamentals de la vida:
  • l'any segons el calendari, que explica les realitats de la vida durant el transcurs de l'any, les festes i celebracions que tenen lloc durant l'any, amb especial referència a Lluc;
  • les feines del camp, centrat en la vida del camp, que durant molt de temps ha estat el centre gairebé únic de la vida del poble: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva;
  • la meteorologia, particularment, l'aspecte microclimàtic, recordat en refranys i dites populars.
Destaco que la bibliografia, força completa, de l'autor està subdivida en 3 apartats:

  • Bibliografia general (en paper)
  • Bibliografia de la proposta didàctica (en paper)
  • Enllaços a pàgines web. M'honora veure que dels 9 enllaços sobre refranys, 5 són blogs meus (cal canviar l'adreça de la paremiologia didàctica, que ara és http://paremiologia.blogspot.com i no pas l'adreça de Cultura 21) i també el recull de dites i frases fetes que mantenia a Dmoz, el directori d'adreces d'internet mantingut per editors voluntaris d'arreu del món.


El citen com a bibliografia utilitzada

L'any 2008 va tenir un cert ressò el centenari del naixement del pare Bonafè i es poden trobar alguns articles en la premsa que en parlen:


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vols dir que a la fitxa no et falta el nom de Guillem Vilallonga?

Hi ha una altra crítica del llibre a la revista Presència d'aquesta setmana (núm. 1982, 19 al 25 de febrer del 2010)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

No sabia com posar-ho. Això que un autor faci un recull de materials d'algú altre. Però és clar que l'autoria de Guillem Vilallonga hi ha de sortir.

Gràcies, Gamoia!