Biblioteca paremiològica: Amat (1636): Quatre-cents aforismes catalans

Fitxa

Autor: Joan Carles Amat

Títol: Quatre-cents aforismes catalans

Any: 1636

Codi: AMAT (1636)

ISBN: -

Editorial: Imp. de la Pontificia, y Real Universitat

Edició: Cervera, 1796

Pàgines: 32

Ítems: 400

Fitxer: CA_AMAT1796.DBF

Pròleg: -

Versió en línia: Biblioteca digital Joan Lluís Vives i Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Biografia de l'autor

Joan Carles Amat (Monistrol de Montserrat, Bages 1572 - 1642)

Escriptor i metge. Exercí a València i després al monestir de Montserrat i és autor d'obres mèdiques que tingueren molta difusió, àdhuc fora del país (edicions de Lió, 1623, Ginebra, 1656): "Fructus medicinae" (1623), "Tractat de pesta" i "Tratado de las heridas de la cabeza". Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra, titulat: "Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes". Però la fama li pervingué de "Quatre-cents aforismes catalans" (1636), reimprès a molts llocs de Catalunya durant els ss XVII, XVIII i XIX i usat com a llibre de lectura a les escoles.

Font: Enciclopèdia Catalana.

La primera edició del llibre de Joan Carles Amat, titulat exactament "Quatre-cents aforismes catalans" és de 1636, de just abans de la Guerra dels Segadors. Però, el llibre es seguí editant al mateix segle XVII, al segle següent, al XVIII, al XIX, i, al 2002, en edició digital, feta a Alacant, a partir de l’edició de 1796 de la Impremta de la Reial i Pontifícia Universitat de Cervera. El seu autor havia publicat en llatí llibres de medicina a Lió (1623) i Ginebra (1656) i en castellà, un tractat de guitarra castellana i guitarra catalana. Els aforismes abasten tots els grans temes de la vida humana i són una bona presentació del que se n’ha dit saviesa popular. Els aforismes catalans de 1636, vigents encara el 1796, després de la Revolució Francesa de 1789, són de perfecta actualitat. N’hi ha de molt pràctics: «Diu lo Bisbe de Comenja / qui no treballa no menja». O: «Qui menja sense treballar / si no és ric ha de robar». O: «Menjaràs lo pa mudat / i veuràs lo vi usat». N’hi ha d’anàlisi econòmica : «Més val ésser ric Pagès / que no ésser pobre Burgès». N’hi ha sobre la família: «Lo qui a molta gent manté / Déu sap lo treball que té». Sobre el gènere femení : «Sense les dones, i los vents / no hi hauria tants torments». Sobre les edats: «Ni costums tenen disculpa / ni l’edat pot tenir culpa». N’hi ha –també, molt durs– sobre la política: «Lo qui serveix a comú / serveix tots, i a ningú». I, el millor: «Treballar per valer / i sofrir per a saber».

Font: Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org . En línia a 20 Minutos.

Altres obres del mateix autor

1623 - Fructus medicinae
1636 - Quatre-cents aforismes catalans
1925 - "Algunos aforismos del Dr. Amat", a Revista Il·lustrada Jorba, Manresa, març del 1925.
--- Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes
--- Tractat de pesta
--- Tratado de las heridas de la cabeza

Crítica

Al Cançoner, Amades, fa referència a una edició de 1864 de Manresa.

Salvà (1872), a la Colección de libros de la sección paremiológica de la biblioteca de Salvà, fa referència a una edició de Barcelona (Mariano Soldevila, s.a. 8.º 16 fulls sense foliar) dels primers anys del s. XVIII, i d'una altra, també de Barcelona (Joan Pau i Joan Martí, 1718, 8.º, 16 fulls no foliats).

Conca es confon totalment i l'entra per AMAT (1936) i per CARLES I AMAT (1636).

Farnés (1913) parla de 2 obres:
- «Aforismes catalans», Barcelona, Joan Solís, 1636.
- «Quatre-cents aforismes catalans. Dirigits al lector», Barcelona, en Casa Gabriel Nogués, 1647.
Tot fa pensar que és la mateixa obra, en diferents edicions.

Sembla que va ser una obra molt difosa i reproduïda, perquè trobem referències a molt diverses edicions. Amb tot, va ser l'única obra sobre paremiologia de l'autor, que tenia també altres inquietuds intel·lectuals i científiques.

L'obra és un enfilall d'aforismes, desordenats, barrejats amb oracions cristianes, al voltant de 400. Tenen interès com a document del tresor paremiològic de l'epoca a Barcelona.