Fonoll (2010): Bèsties i bestioles

Fitxa

Autor: Fonoll i Casanoves, Celdoni

Títol: Bèsties i bestioles [peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...]

Any: 2010

Codi: Fonoll (2010)

ISBN: 978-84-9791-756-8

Editorial: Cossetània Edicions (Valls)

Edició: Primera (octubre de 2010)

Pàgines: 206

Ítems: 51

Biografia de l'autor

Celdoni Fonoll i Casanoves (Calaf, 1944)

Celdoni Fonoll és un cantant, recitador, rapsode, poeta i músic català. Ha fet innombrables recitals per difondre la poesia dels Països Catalans des del 1974. Ha publicat tant llibres com discos.

No es pot destriar el Celdoni poeta, del Celdoni músic, ni del Celdoni escriptor. Tot plegat conforma una personalitat única i una obra consistent i original.

---

Altres obres del mateix autor

Extret del web del mateix autor:

Ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics:

• 1993 - Trempant t’empaito 
• 1995 - Versos perversos 
• 1997 - Tocat d’amor 
• 1998 - Amor de lluny 
• 2001 - Versos dispersos 
• 2006 - Quin món de mones! (amb Lloll Bertran) 
• 2009 - Obscenitats i tendreses 

I, els darrers anys, ha escrit poesia de la biodiversitat:

• 2000 - Veus d’ocells 
• 2002 - 60 ocells 
• 2004 - Bones herbes 
• 2006 - Aucells 
• 2006 - Fascinants bolets 
• 2007 - Arbres dels nostres paisatges 
• 2008 - Mamífers peluts [Del llop a la musaranya]
• 2009 - Herbes amigues 
• 2010 - Bèsties i bestioles

---

Crítica

Tret de la mateixa de promoció del llibre, en veiem les característiques principals: «Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups: mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. A més dels versos, el llibre conté, com els altres llibres naturalistes del mateix autor, fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre “La truita” de Schubert.»

La veritat és que la part de cultura popular és una part reduïda de l'obra: 51 dites i frases fetes, amb la definició i alguna localització territorial de l'expressió. També té interès que recull la citació d'aquests animalons en obres clàssiques de Sagarra, Jaume Roig, Apel·les Mestres, o Rovira i Virgili entre molts d'altres.

De totes maneres, la poesia i la paremiologia (i més concretament la fraseologia) casen perfectament, perquè no abandonem la rima i el vers i s'integra perfectament amb les magnífiques il·lustracions (de Jaume Sañé) i les citacions literàries que acompanyen la descripció biològica (d'Albert Ruhí) de tots i cadascun dels animals.

---

Altres ressenyes

• Cossetània Edicions - Bèsties i bestioles
• Foc d'encenalls - Neus Pinart - Sobre Celdoni Fonoll en motiu de Bèsties i bestioles (Casa del Llibre, 14 d'octubre)
• Sala de premsa Cossetània - Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "Bèsties i bestioles", de Celdoni Fonoll
• Versos.cat - Entrevista: Celdoni Fonoll: "S'està empobrint i embastardint la llengua catalana"

Amela (2010): Antología de citas

Fitxa

Autor: Amela, Víctor

Títol: Antología de citas
Subtítol: Sabiduría humana en 30.000 sentencias

Any: 2010

Codi: Amela (2010)

ISBN: 978-84-92520-48-0

Editorial: Styria de Ediciones y Publicaciones (Barcelona)

Edició: Primera, març de 2010

Pàgines: 982

Ítems:

Biografia de l'autor

Víctor M. Amela (Barcelona, 1960)

Ho tradueixo de la pàgina de l'Editorial Styria:

«Víctor Amela (Barcelona, 1960) es periodista. Picat per la curiositat, pregunta coses a uns per explicar-les a altres a “La contra” de La Vanguardia. Inspirat per màximes de Pavese (El món és formós perquè hi ha de tot), Protàgores (El món és ple de prodigis, però no hi ha res més prodigiós que l'ésser humà), Sófocles (Res humà m'és aliè) i Llull (Ja que vivim, alegrem-nos-en!), cada dia esmola el seu gust per conèixer i comunicar en premsa escrita, ràdio (a RNE amb Juan Ramón Lucas, i a RAC1 amb Jordi Basté) i televisió (a 8TV amb Alfons Arús, i al Canal 33 amb Emili Manzano). Autor d'alguns llibres de periodisme, ha exercit la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat Ramon Llull (URL), i és autor de l'assignatura Història cultural de l’audiovisual de la Universitat Oberta de Catalunya.»

Ens trobem davant un personatge mediàtic, amb aparició constant als mitjans de comunicació i amb una obra escrita creixent.

Podeu ampliar informació sobre l'autor en una entrevista que li va fer Montse Barderi, al seu blog Digues que m'estimes, encara que sigui mentida, el 15 de maig de 2010.

---

Altres obres del mateix autor

• 2003 - Sanchis, Imma; Amiguet, Lluís; Víctor, Amela: Haciendo La contra. Las 101 mejores entrevistas comentadas. Ed. Martínez Roca. Barcelona.
• 2004 - Sanchis, Imma; Amiguet, Lluís; Víctor, Amela: Haciendo La contra 2. Las 101 mejores entrevistas comentadas. Ed. Martínez Roca. Barcelona.

---

Crítica

Com explica el propi autor en la introducció, participa d'un projecte editorial amb un grup de documentalistes:

«Per això em vaig enrolar amb prestesa en el projecte d'aquest llibre impulsat per l'equip editorial de Styria: constitueix el cofre del tresor que m'hagués encantat tenir a casa des que era un jove estudiant, per obrir-lo i mirar-hi dins contínuament».

Ell hi aporta, principalment el bagatge i el fruit acumulat durant els darrers dotze anys com entrevistador a «La contra» de La Vanguardia.

La seva metodologia:

«En dotze carpetes «─una per any─ he anat arxivant les entrevistes publicades, les converses amb gairebé 1.500 persones sàvies [...] d'on he anat extraient els centenars de citacions clàssiques més o menys freqüentades, dites de personatges singulars, màximes de personalitats cèlebres i frases fetes arribades per mil afluents que ara desemboquen en aquestes pàgines».

L'obra està formada, tal com consta al subtítol, d'unes 30.000 frases fetes, màximes, sentències, refranys i proverbis aplegats des dels dies dels filòsofs grecollatins fins als pensadors actuals. Es presenta ordenada temàticament i insisteix l'autor i l'editorial que és la més copiosa fins ara publicada en llengua espanyola. Cada citació ve signada per l’autor, i al final de l'obra trobem un índex onomàstic que ordena les biografies de tots els autors i documenta les obres en què originàriament hi constaven.

Clouen l'obra un llistat de més de 200 frases i locucions llatines d'ús corrent, com ara Alea jacta est (La sort està tirada), Cogito, ergo sum (Penso, per tant existeixo), Quod capita, tot sententiae (Tants caps, tantes opinions) i un refranyer espanyol de gairebé 2.500 refranys, ordenats alfabèticament.

Com diu l'autor, és una obra per a consum distès i en píndoles, per tenir-lo de capçalera i llegir-lo a estones.

Jo potser hi trobo a faltar un índex de citacions per autor, per saber quins autors han estat més utlitzats i on localizar-los d'entre les gairebé 1.000 pàgines de l'antologia.

Sadurní-Serra (2009): Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda

Fitxa

Autor: Sadurní Hill, M. Teresa; Serra Arman, Joan

Títol: Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda

Any: 2009

Codi: Sadurní-Serra (2009)

ISBN: 978-84-96995-28-4

Editorial: Edicions i Propostes Culturals Andana (Vilafranca del Penedès)

Edició: Primera

Pàgines: 143

Ítems:

Pròleg:Ramona Violant Ribera

Biografia dels autors

M. Teresa Sadurní Hill (Santa Fe del Penedès, 1961)

És mestra llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i màster en Història Contemporània per la Universitat Pompeu Fabra. És membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs i fundadora i patrona de la Fundació Joan Amades, amb seu a Sant Quintí de Mediona.

Ha col·laborat en el projecte «Tots els noms», de recuperació de la memòria històrica, impulsat per l'Institut d'Estudis Penedesencs i ha fet diferents col·laboracions en l'àmbit de la cultura popular, amb la xerrada «Ciutadà Amades» i l'espectacle de petit format Cantant Amades.

Ha publicat, com a coautora, els llibres Santa Fe del Penedès: un municipi històric al cor del Penedès (1994), Sant Quintí de Mediona (Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999) i Sant Quintí de Mediona. Imatges i records (Viena-Columna, 2000).


Joan Serra Arman (Barcelona, 1963)

És professor de Geografia i Història. Ha publicat, com a coautor, Sant Quintí de Mediona (Ajuntament de Sant Quintí de Mediona, 1999) i Sant Quintí de Mediona. Imatges i records (Viena-Columna, 2000), i en solitari, Cròniques del vent absent (Cadí, 2004).

Ha publicat conferències sobre història local i cultura tradicional i popular. És columnista del setmanari «El 3 de Vuit» i col·laborador a la Cadena Ser (Penedès-Garraf) en temes d'història i cultura tradicional i popular.

Ha obtingut els premis literaris Joan Perucho (2002) i Francesc Candel (2004). Des de l'any 2001 és membre del patronat de la Fundació Joan Amades.

[Dades extretes de la solapa del llibre]

---

Crítica

M. Teresa Sadurní i Joan Serra ofereixen una visió de Joan Amades molt lligada al Penedès, i més concretament a Sant Quintí de Mediona, d'on era la seva dona, Enriqueta Mallofré Coca, i és clar, la seva germana, col·laboradora habitual, important i imprescindible d'Amades, Consol Mallofré.

Els autors fan un repàs biogràfic (repartit en sis capítols diferents) a l'Amades des del Raval, del seu naixement a la Barcelona de la seva mort, el 1959, passant per moments cabdals de la seva vida, com la importància que hi té l'Ateneu Enciclopèdic Popular, o un repàs de la seva colossal obra, la sistemàtica emprada per recollir dades o l'intercanvi epistolar amb figures importants del folklore de l'època. S'hi intueix, també de manera clara, els efectes de la Guerra Civil, que agreuja la situació, no només d'Amades, sinó de gairebé tothom.

Així, els diferents apartats de l'obra (que no es mou en un fil cronològic únicament) són:

• S'aixeca el teló
• Busqueu-lo a l'Ateneu
• Allò que el poble diu, allò que el poble fa, allò que el poble creu
• La matèria d'Amades
• Entre Ciutat Vella i Montjuïc
• S'abaixa el teló

Hi ha una citació al llibre, d'Amades, que penso que recull perfectament l'esperit de la seva tasca i de la seva obra:

«Mentre esperem que arribin investigadors i estudiosos degudament preparats per a poder constituir-se en orfebres del nostre folklore, cal que una legió de voluntaris, esperonats per l'afany de servir a la pàtria i la cultura universal, s'afanyin a collir i recollir les pedres valuosíssimes que més tard seran convertides en joies, puix que si esperem fer-ho quan tinguem els artistes que puguin treballar les pedres en brut, ja haurem fet tard i ja no trobarem matèria prima laborable, a nosaltres ens està destinat, doncs, de recollir i fornir els materials que uns altres aprofitaran.»

Amades fa de drapaire del folklore, recollint compulsivament tot allò susceptible d'inventariar abans no es perdi. "Recollir i fornir els materials que uns altres aprofitaran...". Ben cert!

Aquesta biografia d'Amades s'uneix a les ja existents, com la de Lluís Calvo i Calvo (1990), publicada a El món de Joan Amades (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura) i reproduïda a la col·lecció «Gent Nostra», núm. 83, per Edicions de Nou Art Thor (Barcelona), Amades, o al catàleg bibliogràfic publicat també a El món de Joan Amades (Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura) per Llorenç Prats, Albert Larroya, Jesús Polo i Cinta Pujol, de consulta recomanada.

Sobre l'obra d'Amades, també és aconsellable el Fabulari Amades, de Jan Grau Martí (1995), publicat dins la Biblioteca Joan Amades.

---

Mira també

Diari d'un llibre vell: Ressenya: "Joan Amades i Gelats. Del Raval a la llegenda" (26-5-2010)

Monjo (1994): Saba vella

Fitxa

Autor: Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual

Títol: Saba vella

Any: 1994

Codi: Monjo (1994)

ISBN: 84-605-2069-2

Editorial: Pedreguer: Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA)

Edició: Primera

Pàgines: 167

Ítems:

Biografia de l'autor

Eugeni-Adolf Monjo i Pasqual

Va néixer a Gata (Marina Alta) el 8 de febrer de 1945 i ha exercit la carrera de magisteri en diversos municipis.

Té una pàgina web amb un recull força extens de diversos temes de cultura popular, a banda d'algunes dades biogràfiques.

---

Altres obres del mateix autor

• 1996 - Relats a recer del Montgó. Coeditat pels Ajuntament de Xàbia i de Gata.
• --- - Jocs populars valencians de la Marina Alta. XIX Premi d'Investigació.
• 1999 - 25 d'abril. Vila de Benissa. Editat per l'Institut Gil-Albert.
• 2004 - Cançons nostres.

---

Crítica

L'obra és un recull particular de l'autor d'elements de cultura popular de la Marina, l'Alcoià i el Baix Vinalopó Alta, reforçat per la consulta i buidatge d'algunes obres concretes d'aquesta mateixa zona geogràfica.

L'obra segueix el cicle de l'any. De cada tema, ens presenta les generalitats, els refranys, les frases fetes i locucions, embarbussaments, endevinalles, cobles populars, pregàries, remeis casolans i menjars, entre d'altres coses.

És un recull imprescindible per determinar les peculiaritats de la parla d'aquella zona, bàsicament en l'àmbit meteorològic i de feines del camp.

Joan Ivars Cervera en fa una ressenya a "Aguaits", núm. 11 (Pàg. 111-112):

El contingut d'aquest llibre el podríem incloure dins del gran àmbit dels estudis de Cultura Popular, amb tota la gamma de possibilitats que aquesta comporta: Paremiologia (o estudi dels refranys), Fraseologia i expressions populars. Etnografia, Música popular, Cuina popular, Religió popular, Remeieria Popular, algunes pinzellades d'Història... i un llarg etcètera de temes lligats a la manera de ser i comportar-se de les nostres gents. Tot i no ser abundants les publicacions que tractem d'aquestos temes, podem citar-ne algunes com a precedents més o menys immediats de Saba vella: (Martí Gadea (Tipos, Modismes i coses rares de la terra del Gè), Adolfo Salvà Ballester, Juan José Llàcer, Antoni Espinós i Fernando Polo, Francesc Romà, Vicente Llopis, Bernat Capó, Francesc Martínez i Martínez, etc. Pel que fa a l'Etnografia de la comarca cal esmentar els estudis de Roser Cabrera i el grup de Professors que redactaren el treball sobre els oficis de la Marina Alta, entre altres. De tots aquestos autors, potser Adolf Monjo s'acosta a la manera de fer les coses de Martí Gadea o de Martínez i Martínez, però amb una manera de presentar el material molt diferent, ja que aquí tot gira entorn als cicles naturals de l'any. El llibre, després d'un capítol inicial dedicat a l'any, es divideix d'acord amb les quatre estacions, i dins d'aquestos en cadascun dels seus mesos.

---

Bibliografia utilitzada

L'autor, a la introducció, fa esment de la bibliografia que ha utilitzat per elaborar els materials del llibre:

• Arenas-Mesquida-Miquel (1984) - Arenas, Empar; Mesquida, Fina, i Miquel, Carme: Parotet. Castelló, 1984.
• Cabrera Gonzàlez (1992) - Maria-Rosario Cabrera González: El conreu de la vinya. Alacant, 1992.
• Col·lectiu de Mestres de Valencià (1985) - Col·lectiu de Mestres de Valencià. Benidorm, 1985.
• Espinós-Polo (1987) - Espinós, Antoni; Polo, Fernando: Refraner de Xàbia. Dins "Xàbiga-3" (Estiu-Tardor, 1987).
• Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana (GERV) - Gran Enciclopèdia de la Región Valenciana (GERV). València, 1973.
• Llàcer (1985): Llàcer i Bueno, Josep-Joan: 1.000 refranys de la Marina. Alacant, 1985.
• Llopis (1953) - Llopis, Vicente: Calpe. València, 1953.
  
• Salvà (1960) - Salvà Ballester, Adolfo: La villa de Callosa de Ensarrià. Alacant, 1960.
• Sanchis-Guarner (1982) - Sanchis Guarner, Manuel: Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València, 1982.
• Seminari de mestres de valencià de la Fia de Castalla i la Vall de Beneixama (1986) - Seminari de mestres de valencià de la Fia de Castalla i la Vall de Beneixama: Alcoi, 1986
  

Bonafè (2009): Paremiologia del calendari

Fitxa

Autor: Bonafè i Barceló, Francesc (Recull fet per Guillem Villalonga i Jaume)

Títol: Paremiologia del calendari (Costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses i refranys)

Any: 2009

Codi: Bonafè (2009)

ISBN: 98-84-92703-34-0

Editorial: Edicions Documenta Balear (Palma). És una iniciativa de l'Institut d'Estudis Baleàrics

Edició: Primera

Pàgines: 270

Ítems:

Presentació: Felip Munar i Munar (Professor de cultura popular catalana a la Universitat de les Illes Balears)

Pròleg: Miguel Ferrer Flórez (Catedràtic d'Història d'institucions industrials i econòmiques)

Biografia de l'autor

Francesc Bonafè i Barceló (Biniamar, 1908 - Palma, 1994)

Com diu Miguel Ferrer al pròleg, «l'observador acurat de totes les manifestacions de la vida i dels costums acumulà una quantitat ingent de coneixements que li servien per a nodrid la seva personalitat de poeta i així penetrar el sentit de la vida i la tasca d'entendre tot l'entorn de la seva pròpia vivència».

Poeta, glossador, recopilador, fa aquarel·les... És una figura amb una preocupació estètica per l'entorn.

Neix el dissabte dia 30 de novembre de 1908, d'un matrimoni que tingué cinc fills i dues filles.
L’any 1925 entrà en a congregació dels Missioners dels Sagrats Cors, en la qual professà el 1927 per ordenar-se de prevere l’any 1934. Tot i que estigué destinat a diverses comunitats del mateix orde. a l’Illa, residí durant 27 anys al convent de Sóller, on desenvolupant tot aquest temps una important tasca pedagògica. Va estudiar filosofia i teologia.

Després d'una llarga malaltia, va morir el dissabte dia 5 de juny de 1994.

Entre d'altres obres, també va fer la traducció del Càntic dels Càntics.

El contingut de Vol d'orenetes és la recopilació de prop de 2.700 refranys, unes 500 gloses i una seixantena de villancets.

Va destacar sobretot per la seva faceta com a botànic i la seva obra Flora de Mallorca (1977-1980), de quatre toms i amb més de 1.225 fotografies, 1.580 espècies i un centenar d'endemismes, una aportació inestimable a la botànica popular.

També és autor del Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums) que encara resta inèdita.

Per trobar més dades de Francesc Bonafè, hi ha una biografia del pare Sebastià Rosselló (1997): Esbós biogràfic del Pare Francesc Bonafè, publicat per l'Ajuntament de Selva.


Guillem Villalonga i Jaume

És el fill d'una cosina del pare Francesc Bonafè. Com diu també Miguel Ferrer al pròleg: «home de vertadera vocació pedagògica, ha sabut adaptar a la mentalitat dels infants, a través d'una autèntica paremiologia pràctica. Amb gran habilitat ha reunit el significat de costums, llegendes, cançons, proverbis, gloses populars i refranys de tota la vida de les passades generacions, que, mitjançant, l'experiència de la vida, acumularen i guardaren tot el que constitueix la vida dels avantpassats, sense oblidar les referències geogràfiques locals, les quals d'aquesta forma guardades, no perden el sentit i la seva raó d'ésser»

---

Altres obres del mateix autor

• 1977-80 - Flora de Mallorca (4 volums)
• 1981 - Vols d'orenetes. Taller gràfic Ramon
• 1989 - Diccionari mallorquí de dialectologia, etnologia, folklore, onomàstica i toponímia (4 volums)

---

Crítica

L'obra és una recopilació i reordenació de materials que fa Guillem Villalonga dels materials que va recollir el pare Francesc Bonafè i Barceló, convertint-ho en una paremiologia del calendari, amb la ressenya de festivitats dins el curs anual. Per tant, es pot entendre com una transcripció reordenada del Vol d'orenetes.

Es tracta d'un calendari folklòric amb propostes didàctiques per a l'educació infantil, primària i secundària.

L'obra abasta tres cicles fonamentals de la vida:

• l'any segons el calendari, que explica les realitats de la vida durant el transcurs de l'any, les festes i celebracions que tenen lloc durant l'any, amb especial referència a Lluc;
• les feines del camp, centrat en la vida del camp, que durant molt de temps ha estat el centre gairebé únic de la vida del poble: sembrar, segar, batre, el figueral i l'oliva;
• la meteorologia, particularment, l'aspecte microclimàtic, recordat en refranys i dites populars.

Destaco que la bibliografia, força completa, de l'autor està subdivida en 3 apartats:

• Bibliografia general (en paper)
• Bibliografia de la proposta didàctica (en paper)
• Enllaços a pàgines web. M'honora veure que dels 9 enllaços sobre refranys, 5 són blogs meus (cal canviar l'adreça de la paremiologia didàctica, que ara és http://paremiologia.blogspot.com i no pas l'adreça de Cultura 21) i també el recull de dites i frases fetes que mantenia a Dmoz, el directori d'adreces d'internet mantingut per editors voluntaris d'arreu del món.

---

El citen com a bibliografia utilitzada

L'any 2008 va tenir un cert ressò el centenari del naixement del pare Bonafè i es poden trobar alguns articles en la premsa que en parlen:

• Lluc García - dBalears - 9-11-2008 - El mestre botànic.
• Amb 'P' de Pòrtula - 18-5-2009 - El centenari d'un naturalista mallorquí.