Alzamora (2008): Espigolant dins l'antigor

Fitxa

Autor: Jaume Alzamora Bisbal

Títol: Espigolant dins l'antigor

Subtítol: Refranys i dites de la nostra terra

Il·lustracions: Nicolau Casellas Flaquer

Any: 2008

Codi: Alzamora (2008)

ISBN: 978-84-2734-053-4

Editorial: Editorial Moll (Palma de Mallorca)

Edició: Primera

Col·lecció: Els treballs i els dies, núm. 53

Pàgines: 544

Ítems: 9.727

Pròleg: Miquel Sbert Garau

Biografia de l'autor

Jaume Alzamora Bisbal (Artà, 1927)

Va néixer a Artà l'any 1927. Cursà estudis al Col·legi de Sant Bonaventura, es Convent d'Artà. Als deu anys passà al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) on va cursar quatre anys d'humanitats. Posteriorment estudià Peritatge Mercantil. Als devuit anys ingressà a l'exèrcit, fins als cinquanta-vuit que va passar, amb caràcter voluntari, a la Reserva Transitòria amb el grau de Comandant.

Des de ben jove sentí afecció pel món de les lletres i als desset anys feia de corresponsal literari del diari Baleares a Artà. Uns anys més tard, fou locutor de Ràdio Inca i, després de Ràdio Jaca (de la COPE). Fundacions seves són la revista Campamento a Menorca i la Revista Es Patronat (era vicepresident del Patronat de Sant Josep Obrer). El gener del 1988 fundà la revista S'Unió de s'Arenal que va dirigir durant dotze anys, amb la qual col·labora. Hi ha publicat des del juliol de l'any 1955, amb el títol Espigolant dins l'antigor, una pàgina composta per frases fetes, una teringa de refranys, i altre tant de cançons de l'avior. Des de l'any 2002 edita un Calendari parenòstic, que gaudeix d'una gran acceptació al seu poble de residència (s'Arenal) i a Llucmajor. Com a membre del Consell de Pastoral de la Parròquia de s'Arenal, va iniciar el Cicle de Conferències de Fe i Cultura. Ha estat distingit amb diverses condecoracions militars i amb la designació de membre d'honor de la Fundació Patronat Obrer de Sant Josep que el va nomenar membre d'honor.

(Tret de la pàgina de l'Editorial Moll, editora del llibre)

Joan Calsapeu, al seu blog Ucronies diu de l'autor:

Jaume Alzamora (Artà, 1927) és un home modest i treballador, enamorat de Mallorca i de la llengua catalana, que s’ha passat la vida promovent l’estimació a la cultura del país, a través de revistes i conferències, en un lloc tan desavinent com S’Arenal de Mallorca. Alzamora ha compensat la manca de formació acadèmica amb una caparrudesa, una paciència i una constància que ja no són d’aquest món, i que mai li agrairem prou. La replega dels materials d'Espigolant dins l’antigor va començar –es diu aviat– l’any 1955.

---

Altres obres del mateix autor

• 2002 - Calendari parenòstic de s'Arenal-Llucmajor (anual)
• 2008 - Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra. Palma de Mallorca: Ed. Moll.
• 2008 - Calendari parenòstic d'Artà

---

Crítica

Una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955. Els materials estan degudament classificats per temes i indexats per mots clau, de manera que l'accés a les entrades és fàcil i ràpid.

El 1988 Jaume Alzamora fundà la revista S'Unió de s'Arenal que va dirigir durant dotze anys i en la qual ha publicat des del 1955 i amb el títol Espigolant dins l'antigor, una pàgina composta per frases fetes, una teringa de refranys, i altre tant de cançons de l'avior. En el present llibre ens ofereix, partint dels materials emprats en la seva pàgina, una extensa recopilació de 9.727 refranys i dites de la nostra terra -amb les variants corresponents-, acompanyats d'una explicació o d'una reflexió.

(Tret del blog de Sàlvia, Poesia infantil i juvenil)

Joan Calsapeu, a Ucronies, diu:

[...] un volum que recull més de deu mil refranys i dites de Mallorca, organitzats per blocs temàtics (animals, arts i oficis, astres i temps, camperoles, casa i vestit, llocs, marina i pesca, religioses i vida humana) i amb un índex de mots clau que permet localitzar tots els refranys que contenen la paraula cercada (un Google de paper). La classificació del llibre segueix la pauta del Cançoner Popular de Mallorca.

[...]

El recull és magnífic. Cada refrany, o la majoria immensa d’ells, va acompanyat d’un comentari o explicació breu de l’autor per facilitar-ne la interpretació. L’obra té un valor filològic innegable, però en té un altre que és encara més gros: el caràcter metafòric de la majoria de refranys i dites els fa aptes per als usos col·loquials i literaris del segle XXI.

En una entrevista a L'Observador del Llevant de Mallorca, l'autor dóna unes quantes pistes d'on fa l'arreplega de refranys:

A jo sempre m'ha agradat la cultura nostra. Vaig començar a llegir rondalles quan era petit. Després vaig fer feina a Ràdio Inca. L'any 88 vaig fundar la revista 'S'Unió'; el Pare Joan Llabrés em va donar uns 500 refranys que ell havia recollit; gent me'n deia a jo i a la dona; d'altres apareixien a revistes de premsa forana o fins i tot consultà llibres francesos que s'ajusten al refranyer d'aquí.

En l'obra diferencia entre refranys i dites i en aquesta mateixa entrevista n'apunta la diferenciació que aplica: «El refrany podem dir és una oració que consta de dues parts; una premisa i una explicació. Una dita és més un missatge, sempre en infinitiu.»

Sobre els criteris de classificació del llibre, els grans apartats temàtics reten tribut als del Cançoner Popular de Mallorca, de Rafel Guinard i Bauçà. Així, els grans blocs temàtics són: animals; arts i oficis; astres i temps; camperoles; casa i vestit; llcos; marina i pesca; religioses; vida humana.

Pel que fa a l'ordenació temàtica dels refranys, es basa en la primera paraula clau que hi figura. Dins cadascun dels epígrafs el criteri classificador suposa l'ordenació estrictament alfabètica, prescindint únicament de l'article inicial (si n'hi ha). Es fa de manera semblant amb les dites, tot i la major dificultat que presenten.

Tant els refranys com les dites van numerats i, al final, hi figura un índex de mots clau, que permet localitzar tots els refranys que contenen la paraula cercada.

---

Pròleg de Miquel Sbert i Garau

És un pròleg força extens, complet i documentat, que ens aporta informacions valuosíssimes sobre l'autor i l'obra. Comença amb un marc teòric sobre els refranys i la paremiologia i segueix amb unes notes sobre el llibre i l'autor.

Us destaco uns paràgrafs referits a l'obra i les fonts d'arreplega de l'autor.

Jaume Alzamora és un home modest, treballador, enamorat de Mallorca i de la llengua del país. La seva labor d'animador sociocultural ha estat constant, principalment en els temps de la seva jubilació, i ha promogut l'estimació a la cultura del país i a la poesia en el context d'un poble turístic on la immigració té una força indubtable i la presència real de la llengua i la cultura de la terra molt poc empriu. Des de fa molts anys, pacientment, amb entusiasme i sense cap pretensió filològica o científica, ha arreplegat (de viva veu, de les múltiples lectures disperses) refranys i fraseologia (i cançons i costums i altres materials del patrimoni verbal) i els ha trascrits i guardats (i en alguns casos divulgats en publicacions periòdiques o esporàdiques).

Pel que fa específicament als refranys (i a les dites, encara que amb menor grau), hi ha dedicat esforços de recopilació, de reflexió, d'explicació, de classificació... Sense una formació filològica acadèmica, només a força de la voluntat de recrear-se i alegrar els altres, sense aturall ha dedicat hores i dies a la paremiologia mallorquina. Entestat a copsar (conservar i difondre) la significació i la màgia dels refranys i de les locucions, de les frases fetes, dels modismes... (fascinat per l'eufonia de la tira fònica i pels matisos semàntics del contingut conceptual i connotatiu) ha copiat sense treva (i no gens sistemàticament), de llibres, de revistes, de converses oïdes ençà i enllà, i llegit, un i cent cops cadascuna de les parèmies, de les dites i s'ha interrogat sobre la seva significació i l'ha intentat escriure amb la modèstia de les seves pròpies paraules, ben conscient de les seves limitacions, sense voluntat d'alliçonar sinó de compartir la seva emoció, el seu batec espiritual davant els joiells de la llengua i del pensament fets parèmia i conservats en ús pel poble.
Ell mateix ens indica, a petició nostra i de la manera senzilla i col·loquial que li és pròpia, quines han estat les fonts que ha fet servir per enllestir el recull que tenim a les mans (durant molts anys sense cap més intenció que fer-ne un compendi i publicar-ne uns quants a la revista de s'Arenal). Resulta prou aclaridor del tarannà de Jaume Alzamora el text que ens transmet per respondre la pregunta i per això convé reproduir-lo literalment: «A més dels records de la meva parla durant la infantesa i primera joventut al nadiu poble d'Artà i més tard a Manacor, Inca i en especial a Maó, hem anat espipellant o bevent dins les següents fonts: Cançons i dites que el pare Joan Llabrés i Ramis T.O.R. em va regalar, algunes de les quals foren publicades a la revista S'Unió de s'Arenal; set toms dels Arts i oficis d'antany, del P. Joan Llabrés Ramis i Jordi Vallespir; els milers de refranys i dites que en els escrits de la cinquantena de revistes de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca, ja implícitament o explícitament, ha aparegut i que he tengut al meu abast amb la lectura, durant uns tretze anys; Refranyer popular de Josep Pons Lluch; Dites i refranys de Joan Pons Moyà, cosí germà de la meva esposa i que en el seu dia i dins la publicació Quaderns de Ciutadella va publicar el dit autor; el bon amic Joan Barceló Bauçà amb els seus refranys, per remarcar "El Temps" a la Televisió Espanyola; els refranys apareguts dia a dia al periòdic Última Hora, encapçalant la secció "El Temps"; Les figueres mallorquines dels autors Josep Rosselló, Joan Rallo i Josep Sacarès; Antoni Llull Martí, amb el seu llibre Reflexions sobre la saviesa dels proverbis; el Diccionari català-valencià-balear, immensa font de riquesa de tot quant es refereix a la nostra cultura; Nicolau Casellas Flaquer, que me'n va deixar i regalar un bon grapat, uns quants folis, de típiques dites de les Rondalles Mallorquines; Cristòfol Carrió Sanxo, que en té emmagatzemats uns quants milers de refranys i dites nostres; una recopilació, regalada pel meu amic Biel Massot i Muntaner, director de Pòrtula, Cançons, gloses i locucions del fang, feta per Pere Escarpí i Tous; un CD d'Antoni Riera Estarellas amb Cent i tantes tonades de Mallorca; Ses nostres dites il·lustrades de Joan Lluís Fuster; el llibre 5000 refranys de nostra terra de Josep Pujol Vila; el llibre Tots els refranys catalans d'Anna Parés i Puntas; altra volta a Joan Barceló Bauçà que els diumenges al Diari Balears i a la secció "Qui dia passa", el mateix que a l'Última Hora a l'espai "Les Fronteres del Vent" ens mostra una secció del tot mallorquina; a Així xerram a Mallorca d'Antoni Riera Jaume; recollits d'antics Parenòstics. Amics i coneguts i sobretot la meva esposa, que coneixedors de la meva dèria, refrany que sentien o llegien me traspassaven, de viva veu o escrits.»