Fitxa
Autor: Sever Perramon i Barnadas
Títol: Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana
Any: 1979
Codi: PERRAMON (1979)
ISBN: 84-7304-036-8
Editorial: Ed. Millà (Barcelona)
Edició: Primera
Pàgines: 157
Ítems: 3.936
Biografia de l'autor
Sever Perramon i Barnadas (1891 - ?)He trobat molt poca informació sobre l'autor, tret de la nota biogràfica que apareix en el mateix llibre i de la qual us n'ofereixo un extracte:
[...] nat el juny del 1891 a la Canya, municipi de Capsec a la Vall de Bianya, i que passà la seva infantesa a Camprodon.
Acabats els estudis de medicina s'especialitza en oftalmologia. Exerceix a Barcelona i durant la nostra guerra es fa càrrec de la direcció de l'Hospital de la Creu Roja com a membre del Consell de Sanitat. Arran de la desfeta, passa a l'exili a França i durant la Guerra Mundial canvia la seva residència de París per la de Brusel·les. És detingut pels alemanys i internat al camp de Buchenwald. Acabada la guerra torna a París, on encara resideix [Nota meva: aquesta biografia l'excriu l'editor, Lluís Millà i Reig, el 1979, quan surt el llibre].
Home sempre interessat per les coses de la nostra llengua, va escriure una gramàtica catalana en Braille per a ús dels cecs de parla catalana. Desgraciadament, el trasbals de la guerra va ocasionar la seva pèrdua.
Aquest recull que ara donem a la llum és l'obra pacient i nostàlgica, apassionada, d'un home que no oblida la seva terra, que la reviu recordant una frase, una dita, un proverbi, una exclamació, que el transporten a la seva joventut ja llunyana, tan llunyana com aquests «puigs i collades, arbres i ocells, flors i herbetes» que menciona en la carta que, fent-li ofrena de la seva obra, tramet al seu nebot Llorenç Birba com a imatge d'aquesta joventut que ha de continuar l'obra començada.
Altres obres del mateix autor
No tinc constància que fes més obres.Crítica
Forgas el cita com de l'Editorial Montblanch i de 1983. Però és una obra que edita Ed. Millà, que està exhaurida actualment. Sortosament he aconseguit un exemplar.Agrupa dites, frases fetes, proverbis i refranys per paraules temàtiques i en dóna la definició. També fa un llistat de mots palindròmics i de falsos palíndroms (paraules que, essent palíndrom l'una de l'altra, tenen un significat diferent).
D'altra banda, pren una mala decisió taxonòmica en agrupar sota un apartat de diversos, un seguit de frases fetes, dites, refranys o proverbis que no classifica per paraula temàtica, perquè aquests calaixos de sastre mai són adequats en una classificació.
Com diu l'autor a la carta al seu nebot, en què li cedeix l'obra i l'anima a continuar-la i completar-la, «Ací et trameto un recull de dites catalanes que vaig començar fa més de trenta anys. En ell hi ha inclosos un bon nombre de proverbis i frases fetes d'ús corrent en la nostra llengua».
També en la mateixa carta menciona les fonts de l'obra: «Quines han estat les fonts d'informació per a documentar-me? En primer lloc la memòria d'haver sentit, diverses vegades, sempre igual, una frase, des de la meva infantesa, per la gent del carrer i al més sovint per la boca dels meus pares; en segon lloc, llegint o rellegint la literatura catalana que ha passat per les meves mans; i en tercer lloc l'immens exemplari del Diccionari Fabra».
Fa, també, en aquesta carta un seguit de consideracions sobre l'origen i el que diferencia una frase feta, d'un proverbi, d'una dita, o d'un refrany, que no considero gaire ajustades, ni encertades, suposo que per la seva poca formació lingüística (era metge oftalmòleg) i que obviaré, per tant (per exemple la consideració dels proverbis com a sentències gairebé sempre pageses o interpretacions sobre la diferent interpretació de diferents frases fetes en diferents indrets).
D'altra banda obres com aquesta són cabdals en la transmissió i la pervivència de la cultura i el llegat de la llengua catalana durant els foscos temps de la dictadura franquista.
(Des del 2 de juny del 2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada