dimarts, 22 d’abril del 2008

Carbó (1995): L'home dels nassos

Fitxa

Autor: Joaquim Carbó i Masllorens

Il·lustracions: Fina Rifà i Llimona

Títol: L'home dels nassos. El curs de l'any a través de dites, poemes i cançons

Any: 1995

Codi: CARBÓ (1995)

ISBN: 84-246-5801-X

Editorial: La Galera

Edició: Primera

Col·lecció: El Bagul, 1

Pàgines: 152

Ítems: 344

Pròleg: Joaquim Carbó

Biografia de l'autor

Joaquim Carbó i Masllorens (Caldes de Malavella, 1932)

Joaquim Carbó va néixer el 1932 a Caldes de Malavella, però ha viscut sempre a Barcelona. Lector de qualsevol paper imprès, s'inicia com a narrador a finals dels anys cinquanta, a les acaballes del realisme social, i hi aporta certa dosi d'humor (Els orangutans, 1967). Vinculat a la revista Cavall Fort des del primer número (1961), forma part del consell de redacció de la revista i desenvolupa una extensa dedicació als llibres per a infants i joves, que alterna amb narracions i novel·les per a adults. És un històric del col·lectiu Ofèlia Dracs. Treballa en el moviment associatiu dels escriptors. Va coordinar el sector del llibre infantil del Congrés de Cultura Catalana. És soci del PEN i va formar part de les primeres juntes de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L'any 2002 va rebre el premi Memorial Jaume Fuster pel conjunt de la seva obra.
[Tret del pòrtic de la pàgina de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)].

A banda de la pàgina de l'AELC, molt completa i amb informació oficial sobre l'autor, us recomano també de llegir:

- Espai Lletra de la UOC: Joaquim Carbó, un luxe.
- Entrevista de Marta Mata.
- Ressenya de les biblioteques públiques de Salt.
- Entrevista a Estris 123, de la Fundació Pere Tarrés.

Altres obres del mateix autor

Joaquim Carbó és autor d'una extensa bibliografia, bàsicament infantil i juvenil. Destaca el còmic La casa sota la sorra, publicada el 1966 per ed. Estela, amb il·lustracions de Madorell i àmpliament reeditada.

I dins l'àmbit que ens ocupa, de la cultura popular, va escriure L'home dels nassos. El curs de l'ay a través de dites, contes i cançons, que originàriament havien de ser una col·lecció de 4 discos i que va acabar publicant amb il·lustracions de Fina Rifà.

Com ell mateix explica en una llarga entrevista de Marta Mata:
L'home dels nassos, en principi, havia de ser una col·lecció de quatre discos, un per a cada estació de l'any, amb uns infants que preguntaven coses sobre el pas del temps i tot de cançons, refranys, acudits i receptes del costumari popular que, com un diàleg, els arribaven en forma de resposta. Reunir el material i seleccionar el que en podia aprofitar va ser molt laboriós.

[...] L’any 1975, quan la discogràfica Edigsa funcionava a tot gas, em van fer un encàrrec. Volien editar dos long-play -encara no hi havia discos compactes, llavors- dedicats a les quatre estacions de l’any, una per a cada cara dels dos discos, i em demanaven que preparés un guió i que escrivís uns textos molt breus que fessin de fil conductor entre una cançó popular, un poema, una dita o una frase feta que expliquessin el pas del temps a casa nostra. La interpretació correria a càrrec dels artistes de la casa, que en aquell moment eren gairebé tots els que acabaven de convertir la nova cançó en un fenomen de masses, un fet gairebé increïble i que no s’ha repetit. Vaig passar hores i hores escorcollant poemaris, cançoners i costumaris fins que vaig enllestir la Primavera, i vaig córrer a portar-la a Edigsa. Avui, al cap de vint-i-cinc anys, encara espero que em diguin alguna cosa. Uns mesos després, quan vaig comprendre que el meu projecte no els havia agradat o que havien canviat de plans, i molest perquè creia que no els hauria costat res de dir-m’ho, vaig refer una mica el text perquè tingués un to més literari i el vaig portar a l’Andreu Dòria, de La Galera, que s’hi va engrescar i el va publicar un cop vaig haver enllestit les estacions que faltaven. Així va néixer L’home dels nassos, un dels llibres més bonics que he publicat gràcies a les esplèndides il·lustracions de Fina Rifà. Al cap d’uns anys d’haver-se exhaurit, es va reeditar amb un altre disseny, amb dibuixos, també, de la mateixa Fina, que encara va superar la seva feina anterior.

A la pàgina de l'Associació d'Escriptors en llengua Catalana (AELC) hi ha tota la seva extensa bibliografia detallada.

Pròleg de l'autor

Reprodueixo el pròleg de l'autor, delicadíssim per explicar la diferència entre els autors amb nom i els autors anònims de la cultura popular.

Els artistes són artistes que expliquen, d'acord amb la seva sensibilitat, les formes de vida al camp, a muntanya, al mar o a ciutat amb paraules tan ben arrenglerades que no s'hi pot afegir ni treure una de sola sense que s'ensorri el poema, que és l'edifici que saben construir tan bé.

No és d'estranyar, doncs, que el pas del temps, amb els seus canvis de decoració, els impressioni tant que hagin d'expressar l'emoció d'aquell to de blau que acaben de descobrir entre dues aigúes, el vol solemne d'un esparver, l'impacte d'una ginesta que ha tornat groc un racó de muntanya que ahir iera verd, la serenitat d'una casa vella o el disseny d'un objecte acabat de fabricar.

També observen de prop les actituds de les persones, i això fa que no puguin evitar de cridar d'indignació quan veuen que l'avarícia o la mala fe d'uns pot posar en perill l'existència i la felicitat d'uns altres. el poema, llavors, es posa al servei de la protesta.

D'aquests poetes en sabem el nom i, si convé, el dia que van néixer i el dia que van morir, si és que ja ens han deixat per sempre. Però n'hi ha hagut molts d'altres d'anònims, o sigui, que ningú no sap qui són, i que han explicat d'una manera perfecta i espontània, sovint en forma de rodolí, allò que la gent pensava i no podia dir amb tanta precisió i ironia... Són els autors de les dites o refranys populars que han arribat als nostres dies per la tradició oral i, també, gràcies als folkloristes -Joan Amades, ramon Violant, Aureli capmany...- que van anar poble per poble recollint costums, dites, llegendes i cançons abans que se'n perdés el record.

Uns i altres ens acompanyaran en aquestes pàgines. Són els autors d'una senzilla història catalana del pas dels dies que us presentem a través de les respostes, en forma de poesia sàvia o popular, a les preguntes que es poden formular els lectors d'aquest llibre, noies i nois que voldríem que fóssiu tan curiosos com enjogassats.


Crítica

L'home dels nassos és una obra que s'inscriu dins les narracions del costumari, calendaris de refranys o altres obres similars que, com si d’una narració es tractés, presenten els refranys i les tradicions del curs de l’any al llarg d’una història narrada, imaginada amb uns personatges determinats.

El llibre va adreçat principalment a infants i presenta el pas dels dies a través del costumari amb cançons, contes i dites. Són obres amb poca lletra i força dibuixos, però que són una guia perfecta per introduir els nostres infants en el món de la paremiologia i la cultura popular.

La lectura és amena, amanida per les il·lustracions de Fina Rifà, i amb un ritme àgil pels diàlegs constants i la intercalació de poemes i refranys de sonoritat evident i fàcil memorització. sense més pretensions, però amb totes aquestes virtuts.