dimecres, 6 de febrer de 2008

Gomis (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes

Fitxa

Autor: Cels Gomis i Mestre

Títol: Dites i tradicions populars referents a les plantes

Any: 1983

Codi: GOMIS (1983)

ISBN: 84-85135-30-X

Editorial: Editorial Montblanc-Martín / Centre Excursionista de Catalunya (CEC) (Barcelona)

Edició: Segona edició ampliada i modificada de la Botànica popular de l'any 1891

Pàgines:293

Ítems: ---

Pròleg: Hi ha un pròleg de la primera edició de la Botànica popular del propi Cels Gomis, de 1891.

Biografia de l'autor

Cels Gomis i Mestre (Reus, 1841 - Barcelona, 1915)


Llegim a la Viquipèdia:

«Va estudiar a Madrid i va treballar construint bona part de les carreteres d'Espanya d'aquella època, així com de les línies ferroviàries. Durant les obres recollia refranys, supersticions, costums, cants i altres elements del folklore popular, que desprès va classificar i va publicar. El 1868 va col·laborar amb el seu conciutadà Joan Prim en la revolució anomenada Gloriosa. El 1876 va establir-se a Barcelona. El 1909 va perdre un braç en un accident però va continuar escrivint i en la convalescència va redactar el llibre Cantares.

Participà quan era estudiant a l'aixecament federal del 1869, i s'hagué de refugiar a França i Ginebra, on passà l'hivern 1869-70 ingressant a la secció de l'Aliança per la Democràcia Socialista, de la qual en fou secretari. Tornà a Catalunya el 1870 i jugà un important paper en la penetració del bakuninisme. Secretari de La Solidaridad col·laborà també a Acracia (1886-88), El Productor (1887-93), i a La Tramuntana, de Llunas i Pujals. Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans que foren publicats. Signats amb les seves inicials C.G. publicà dos oplusques plenament anarquistes, El Catolicismo y la cuestión social (1886) i A las madres, (1887) a Sabadell.»

A la Biblioteca Digital Carrutxa, hi ha una breu Introducció a la figura de Cels Gomis (Reus, 1841-Bacelona, 1915), escriptor, folklorista i polític. Es tracta d'un treball de Salvador Palomar, on destaca tant el vessant cultural popular com el de cultura obrera, publicat en paper el desembre de 2003, com a introducció a l'Inventari del fons personal de Cels Gomis i Mestre de Carme Puyol. Arxiu Històric Municipal de Reus.

D'aquest treball en podem destacar alguns fragments:

«L'obra dels Cels Gomis, malgrat les poques aportacions teòriques que ens ha deixat, deixa entreveure una percepció del folklore com a saviesa popular, com a un conjunt de coneixements adquirits per una experiència –empírica– quotidiana que es transmet de generació en generació. Adverteix, però, que aquests coneixements no són sempre certs, o que l’esdevenir de les coses ha modificat les condicions que els feien vàlids. I considera, sense cap mena de romanticisme, que estan condemnats a desaparèixer, superats pel coneixement científic i l’educació. «És llei natural que així sigui, com ho és que les criatures en arribar a la pubertat no continuïn creient que són els Reis Mags d’Orient els qui portaven joguines que tanta il·lusió els feien», afirmava en el pròleg –escrit el 1888– de Meteorologia i agricultura populars. En aquest mateix text explicita prou bé la seva visió del folklore:
«Obligat per la índole del meu treball a viure constantment entre la gent del poble, amic des de molt petit de la lectura i no trobant en les reduïdes localitats on he d'estar cap biblioteca per a
consultar, he tingut la sort d'acabar per trobar un llibre en cada una de les persones que em rodegen, llibre que, no per estar enquadernat en rústica, deixa de contenir menys interessants matèries. Tota la saviesa, tota la ciència de les generacions passades es troba escampada entre els individus que componen el nostre poble. No sembla sinó que el llibre que la contenia s'hagi desenquadernat i que un cop de vent hagi escampat els seus fulls fins pels darrers racons de les nostres contrades.

S'han publicat, en els últims anys, La bruixa catalana (1987) o Meteorologia i agricultura populars (1998), com a resultat de la dedicació del seu nét Cels Gomis i Serdañons, o l’edició facsímil de La lluna segons lo poble (1999). Precisament fou l’interès de Cels Gomis i Serdañons en l’obra del seu avi el que ha possibilitat la recuperació dels materials personals de Cels Gomis i Mestre per al seu estudi i divulgació. Cels Gomis i Serdañons dedicà moltes hores a transcriure i catalogar uns materials, possiblitant edicions revisades com les esmentades anteriorment o reculls –avui encara inèdits– com el dedicat a la geografia folklòrica.
Admirador de l’obra folklòrica del seu avi –com ell mateix es defineix en la nota preliminar de l’edició de la Meteorologia popular de 1998–, la seva intervenció en els materials reflecteix una voluntat de classificació de les notes i textos que possibiliti la seva posterior edició. Un objectiu,
divulgar l’obra, que es feu palès quan el vaig conèixer, el 1991, en assistir als actes que l’associació Carrutxa va organitzar a Reus amb motiu del cent cinquanta aniversari del naixement del seu avi. Després de la seva mort, l’arxiu personal del folklorista va ser cedit per la família a la ciutat de Reus, en un acte formalitzat el 3 de maig de 2001.
En el moment en què la realització de l’inventari d’aquest fons personal obre les portes a l’estudi dels materials originals de l’avi, convé no oblidar la figura del nét que, per la seva dedicació i estimació, ha fet possible que els interessats per l’obra d’aquest personatge excepcional en la història del folklore i del catalanisme popular comptem, des d’ara, amb nous instruments per a la
recerca.»


Presentació del llibre

De la presentació del llibre que en fa Lluís Puntís i Pujol, president del Centre Excursionista Catalunya, podem destacar:
«Cels Gomis i Mestre, geòleg, enginyer i folklorista ens ha deixat treballs escrits en tots aquests camps que conreà sense oblidar mai la seva dedicació excursionista, sobretot en la dels estudis folklòrics, on dugué a terme una obra remarcable [...] .

A l'hora de presentar aquesta nova edició, ampliada i modificada, de la seva «Botànica popular» de l'any 1891, el manuscrit de la qual ja era acabat l'any 1909 [...].

Llegir a la pàgina primera d'aquest treball aquesta afirmació contundent: «Cada herba té la seva virtut», pot ser una invitació al respecte mutu, a la convivència, però és també un veritable toc d'atenció que ens fa adonar de les poques coses que d'elles sabem, perquè a mesura que la cultura urbana ha crescut, ha minvat, s'ha fos, va desapareixent ─potser per sempre─ un cabal de coneixements penosament aconseguits, lentament acumulats: tota la sabiesa popular que ja ajudava a viure i entendre el món als nostres avantpassats, els homes i les dones que ens han precedit en aquest tros de la Terra que és Catalunya.

Les «Dites i tradicions populars referents a les plantes» creiem que seran una revelació, una sorpresa per a molts lectors, potser per a la majoria dels qui vivim a ciutat, que enyorem la naturalesa, l'estimem i ens agrada descobrir-la cada dia una mica més. En aquest llibre descobrirem una nova manera d'acostar-nos-hi. Una manera respectuosa de considerar-la, individualitzant cada planta no pels seus característics trets científics, sinó per la seva relació amb els homes i les dones, la proximitat, el contacte amb elss al llarg dels segles, els les feia ser companyes, gairebé «de família», i sobretot més vivents.

Això descobrirem amb aquest llibre: una nova dimensió, una altra vida de les plantes.»


Altres obres del mateix autor

  • 1884a - Lo llamp y'ls temporals. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. I
  • 1884b - La lluna segons lo poble. Publicacions de la Secció de Folklore del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), vol. IV, 3a. edició (Barcelona, 1912) ─ Barcelona: Ed. Alta fulla. Col·lecció «El calaix de sota».
  • 1884c - "Lliteratura oral catalana". «L'Avens», 1884, pàg. 244-250. ─ Nova edició corregida i augmentada: "Folklore català", «Arxiu d'Estudis del Centre Excursionista de Terrassa», 1912, pàg. 82-89, 174-179, 191-195 i 206-210.
  • 1887 - "Costums empurdanesas: dinars de morts, honras grassas". Article dins "Miscelánea Folk-lórica" (1887), de la Secció de Folklore de l'Associació d'Excursions Catalana, vol. IV ─ Segona edició (1981): Barcelona: José J. de Olañeta, editor. Col·lecció «Arxiu de tradicions populars», núm. 11.
  • 1888 - Meteorologia i agricultura populars. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. V. ─ Reedició augmentada: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1998). Col·lecció «Arxius de Folklore Català», núm. 3.
  • 1890a - "Tradicions de Cardó". Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (BAEC), 1890, pàg. 220-226.
  • 1890b - "De Tortosa a Cardó". Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana (BAEC), XII, 1890, pàg. 203-219.
  • 1891 - Botànica popular. Barcelona: Associació d'Excursions Catalana. Biblioteca popular de l'AEC, vol. VI. ─ Nova edició ampliada i modificada (1983): Dites i tradicions populars referents a les plantes. Barcelona: Montblanc-Martín-Centre Excursionista de Catalunya.
  • 1892 - "Tradicions fabarolas". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1892, pàg. 59-63.
  • 1893 - "El triai (festa popular olotina)". «L'Avens», 1893, pàg. 280-282.
  • 1894 - "De com se formà l'Estany de las Presas". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1894, pàg. 258-260.
  • 1895a - "La invenció de la fanga y dels arpells". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1895, pàg. 168-169.
  • 1895b - "Gnomos y follets". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1895, pàg. 223-226.
  • 1896a - "L'arpa de Davit". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1896, pàg. 192.
  • 1896b - "Origen d'un modisme ampurdanès". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1896, pàg. 234-235.
  • 1897 - "Follies particulars de Fraga, de Mequinença y de Tortosa". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1897, pàg. 112-115.
  • 1900 - Rudimentos de agricultura española.
  • 1901a - "Literatura oral catalana". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1901, pàg. 12-13, 35-37, 134-137, 163-174 i 185-196.
  • 1901b - "Literatura catalana. Ditxos topichs". Barcelona: Tip. "L'Avenç". Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), vol. 11è, any XI, núm. 72, pàg. 12.
  • 1904 - "Un dijous a St. Esteve de Bas". «Catalunya», febrer de 1904, pàg. LXVII-LXXV. ─ Nova edició: Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), 1915, pàg. 74-83.
  • 1910a - Zoologia popular catalana. Barcelona: Biblioteca folklòrica del Centre Excursionista de Catalunya (CEC).
  • 1910b - La bruixa catalana. ─ Editada pòstumament: Barcelona: Ed. Alta Fulla (1987). Col·lecció «Arxius de Folklore Català», núm. 1.


Crítica

Editat pel Centre Excursionista de Catalunya, Ed. Montblanc (1983), sobre uns materials anteriors de l'autor. És una reedició modificada i ampliada de la "Botánica Popular" de Cels Gomis i Mestre, de 1891, feta pel seu nét, Cels Gomis i Serdañons.

L'obra, com diu el mateix autor en el pròleg de la primera edició (1891), està inspirada en l'obra de Paul Sébillot, Traditions et superstitions de la Haute-Bretagne (Paris, 1882, Maisonneuve et Cie, editors).

Consta d'un primer apartat de Generalitats i a continuació les diferents monografies per a cada planta tractada.

Les pàgines estan partides en dues columnes: a la primera hi ha l'exposició en català i a la segona columna, a la dreta, aporta els equivalents en altres llengües, com ara el castellà, el francès, l'occita o el portugués, majoritàriament. Per tant, és una obra que s'emmarca dins la paremiologia comparativa.

Ja en l'apartat de monografies, ordenades alfabèticament, de cada planta ens facilita el nom científic i sinònims i a continuació detalla corrandes, cançons, costums, tradicions, creences, jocs, acudits, endevinalles, comparances, dictats tòpics, modismes, refranys o aforismes referits a l'horticultura, preocupacions, embulls de paraules (embarbussaments), aforismes o sentències de medicina popular, aforismes i creences de meteorologia popular, remeis populars, etc.

Al final, conté una completa bibliografia i un índex alfabètic de noms i sinònims.

És sens dubte l'obra més completa sobre paremiologia referida a plantes en català que hi ha fins al moment.


El citen com a bibliografia utilitzada

GOMIS (1987) - FARELL (1989) - FORGAS (1992) - MORET (1995)

Cap comentari: