Biblioteca paremiològica: de novembre 2008

Fitxa

Autor: Narcís Fages de Romà

Títol: El amic dels llauradors o Aforismes rurals

Any: 1853

Codi: Fages (1853)

ISBN:

Editorial: Impremta J. Rius de València

Edició: Facsímil (1980) de Librerías Paris-Valencia

Pàgines: 172

Ítems: 436

Biografia de l'autor

Narcís Fages de Romà (1813-1884)

A l'Enciclopèdia Catalana trobem algunes dades d'aquest autor:

Jurisconsult i agrònom. Fundador de la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), el 1849 fou nomenat comissari d'agricultura de la província de Girona. Fundà les revistes agrícoles "El Bien del País" (1845-49) i "La Granja" (1850-55). Publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles; cal destacar-ne els Aforismes rurals (1849), que tingueren una gran popularitat. El seu fill, Carles Fages i de Perramon, fundà i dirigí la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empordà i la revista "El Ampurdán" (1849-85).

August Rafanell publica "A propòsit d'una traducció valenciana dels Aforismes rurals de Narcís Fages de Romà", dins la revista «Caplletra», núm. 3 (tardor de 1988), pàg. 83-94, un estudi molt rigorós sobre la versió valenciana de 1853 dels Aforismes rurals. En destaco alguns punts importants:

[...] A l’any 1849 veia la llum a la impremta de Gregori Matas de Bodallés, a Figueres, una Cartilla rural en aforismes catalans escrita en octosíl·labs apariats pel notari empordanès Narcís Fages de Romà. Aquell mateix any apareix també a les premses de Matas de Bodallés una edició castellana de l’obra amb el títol Aforismos rurales. Quatre anys després, al 1853, sortia a la impremta de Josep Rius, a la ciutat de València, El amic dels llauradors o Aforismes rurals, composts en catalá i castellá per D. Narcís Fages de Romà y traduits al valensiá per un Amic dels Llauradors. Per tal de completar el repertori de versions d’aquesta intranscendent i tot sigui dit de passada, força insulsa obreta, convé esmentar la traducció que al 1854 en féu al francès Lluís Fabre, professor del Col·legi de Perpinyà, en la qual es fa constar que el text base utilitzat ha estat tan sols el català.

[...] Els biògrafs de Narcís Fages de Romà ressalten el seu prestigi reconegut arreu com a advocat de tendència liberal i republicana, el qual justifica en bona part la seva defensa en el procés que se seguí contra Abdó Terradas al 1842. En aquest sentit, la Cartilla se’ns presenta un poc discordant amb la línia ideològica del seu autor en tant que recolza en una estètica conservadora evident i com a mínim retardatària. Si bé no volem entretenir la nostra atenció ací en els aspectes més, diguem-ne, de contingut dels aforismes, sí que val la pena de remarcar la bel·ligerància que traspuen aquests versos envers la industrialització i el món urbà en general i l’exaltació dels valors més pintorescos i seculars del món pagès.

[...] El cas és que, tot i el pseudònim, l’edició valenciana es tanca amb unes notes en castellà a tall d’epíleg que van signades amb les sigles R. J. B. Com ja han apuntat diversos autors, la personalitat amagada darrere d’aquestes inicials es correspon amb la de l’arxiver valencià Romà Josep Brusola Briau, autor de Valencia antes de Aníbal, que comptava de ser el tom primer d’unes projectades Observaciones históricas sobre la ley del Reino de Valencia (Madrid 1876).

[...] Els Aforismes rurals de l’Amic dels Llauradors no són ni de molt una traducció literal de l’original català ni del castellà. L’afirmació de l’informe de la Real Sociedad segons la qual som davant d’una veritable traducció, amb tots els ets i uts, fa pensar ben bé en una interessada -i doncs ideològica- presa de partit en favor de la no-catalanitat ni, per consegüent, castellanitat del text valencià, o bé en una ampliació del camp semàntic del concepte “traducció”. Fet i fet, les dues possibilitats són del tot compatibles. Així les coses, la majoria dels aforismes catalans i castellans apareixen al text valencià sota una forma completament nova. Aquestes innovacions afecten tant la morfosintaxi com el lèxic. Tot i això, encara resten bastants aforismes que conserven el sentit literal de la traducció.

Altres obres del mateix autor

1849: El amic dels llauradors o Aforismes rurals, composta en català i castellà. Impremta i Llibreria de Gregori Matas de Bodallés, Figueres (Hi ha una versió facsímil d'aquesta edició del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, de 1985).
1853: El amic dels llauradors o Aforismes rurals. Impremta de Josep Rius, València (Hi ha una edició facsímil de Librerías París-Valencia, del 1980).
1888: Higiene rural o regles de sanitat a l’ús dels homes del camp. Imp. L. Miègeville, Figueres.

Narcís Fages de Romà era un advocat de Figueres, que també va publicar molt diverses obres sobre agricultura i altres temes relacionats amb lleis i arrendaments (generalment en castellà), temes que també coneixia, però que no detallo aquí per no ser pertinents a la temàtica paremiològica.

Crítica

L'obra és un conjunt de recomanacions sobre pràctiques agrícoles tradicionals, recollides per l'autor a la zona de Girona (ell era figuerenc). L'obra va assolir un gran èxit i va ser reditada el 1853 a València.

Sobre la versió valenciana de l'obra, de 1853, de l'Impremta Joseph Rius (València), l'autor (anònim) diu fer-ne una adaptació al valencià del llibre "Aforismos rurales" de Narcís Fages de Romà, de Girona, que va treure en català i castellà, el 1848 [sic], cinc anys abans.

Sembla que coneixia personalment l'autor, pel que diu a la darrera nota explicativa.

L'edició facsímil de Librerías París-Valencia reprodueix l'edició de l'impremta J. Rius de València, de 1853.

A banda dels aforismes, el llibre és ric també amb anotacions sobre Agricultura.

L'article d'August Rafanell ens fa una aproximació i valoració lingüística sobre la versió catalana i castellana inicial de l'autor i la versió valenciana del traductor. Traducció que qüestiona per la poca qualitat, els castellanismes innecessaris i perquè intenta justificar una no comprensió entre diferents varietats del català inexistent en aquell moment. Sembla més una obra d'encàrrec per justificar aquest distanciament entre variants que una necessitat peremptòria de traduir una obra que es podia entendre amb normalitat a tot el domini lingüístic.