divendres, 28 de setembre del 2007

Amat (1636): Quatre-cents aforismes catalans

Fitxa

Autor: Joan Carles Amat

Títol: Quatre-cents aforismes catalans

Any: 1636

Codi: AMAT (1636)

ISBN: -

Editorial: Imp. de la Pontificia, y Real Universitat

Edició: Cervera, 1796

Pàgines: 32

Ítems: 400

Fitxer: CA_AMAT1796.DBF

Pròleg: -

Versió en línia: Biblioteca digital Joan Lluís Vives i Biblioteca virtual Miguel de Cervantes.

Biografia de l'autor

Joan Carles Amat (Monistrol de Montserrat, Bages 1572 - 1642)

Escriptor i metge. Exercí a València i després al monestir de Montserrat i és autor d'obres mèdiques que tingueren molta difusió, àdhuc fora del país (edicions de Lió, 1623, Ginebra, 1656): "Fructus medicinae" (1623), "Tractat de pesta" i "Tratado de las heridas de la cabeza". Afeccionat a la música, escriví el primer tractat de guitarra, titulat: "Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes". Però la fama li pervingué de "Quatre-cents aforismes catalans" (1636), reimprès a molts llocs de Catalunya durant els ss XVII, XVIII i XIX i usat com a llibre de lectura a les escoles.

Font: Enciclopèdia Catalana.

La primera edició del llibre de Joan Carles Amat, titulat exactament "Quatre-cents aforismes catalans" és de 1636, de just abans de la Guerra dels Segadors. Però, el llibre es seguí editant al mateix segle XVII, al segle següent, al XVIII, al XIX, i, al 2002, en edició digital, feta a Alacant, a partir de l’edició de 1796 de la Impremta de la Reial i Pontifícia Universitat de Cervera. El seu autor havia publicat en llatí llibres de medicina a Lió (1623) i Ginebra (1656) i en castellà, un tractat de guitarra castellana i guitarra catalana. Els aforismes abasten tots els grans temes de la vida humana i són una bona presentació del que se n’ha dit saviesa popular. Els aforismes catalans de 1636, vigents encara el 1796, després de la Revolució Francesa de 1789, són de perfecta actualitat. N’hi ha de molt pràctics: «Diu lo Bisbe de Comenja / qui no treballa no menja». O: «Qui menja sense treballar / si no és ric ha de robar». O: «Menjaràs lo pa mudat / i veuràs lo vi usat». N’hi ha d’anàlisi econòmica : «Més val ésser ric Pagès / que no ésser pobre Burgès». N’hi ha sobre la família: «Lo qui a molta gent manté / Déu sap lo treball que té». Sobre el gènere femení : «Sense les dones, i los vents / no hi hauria tants torments». Sobre les edats: «Ni costums tenen disculpa / ni l’edat pot tenir culpa». N’hi ha –també, molt durs– sobre la política: «Lo qui serveix a comú / serveix tots, i a ningú». I, el millor: «Treballar per valer / i sofrir per a saber».

Font: Francesc Roca / historiacatalunya@accat.org . En línia a 20 Minutos.


Altres obres del mateix autor

  • 1623 - Fructus medicinae
  • 1636 - Quatre-cents aforismes catalans
  • 1925 - "Algunos aforismos del Dr. Amat", a Revista Il·lustrada Jorba, Manresa, març del 1925.
  • --- Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes
  • --- Tractat de pesta
  • --- Tratado de las heridas de la cabeza


Crítica

Al Cançoner, Amades, fa referència a una edició de 1864 de Manresa.

Salvà (1872), a la Colección de libros de la sección paremiológica de la biblioteca de Salvà, fa referència a una edició de Barcelona (Mariano Soldevila, s.a. 8.º 16 fulls sense foliar) dels primers anys del s. XVIII, i d'una altra, també de Barcelona (Joan Pau i Joan Martí, 1718, 8.º, 16 fulls no foliats).

Conca es confon totalment i l'entra per AMAT (1936) i per CARLES I AMAT (1636).

Farnés (1913) parla de 2 obres:
- «Aforismes catalans», Barcelona, Joan Solís, 1636.
- «Quatre-cents aforismes catalans. Dirigits al lector», Barcelona, en Casa Gabriel Nogués, 1647.
Tot fa pensar que és la mateixa obra, en diferents edicions.

Sembla que va ser una obra molt difosa i reproduïda, perquè trobem referències a molt diverses edicions. Amb tot, va ser l'única obra sobre paremiologia de l'autor, que tenia també altres inquietuds intel·lectuals i científiques.

L'obra és un enfilall d'aforismes, desordenats, barrejats amb oracions cristianes, al voltant de 400. Tenen interès com a document del tresor paremiològic de l'epoca a Barcelona.


El citen com a bibliografia utilitzada

AMADES (1951a) - CONCA (1988) - FARNÉS (1913) - FORGAS (1992) - SALVÀ (1872)

diumenge, 2 de setembre del 2007

Saura (1884): Refranero castellano-catalán

Fitxa

Autor: Santiago Ángel Saura

Títol: Refranero castellano-catalán.Refranes, adagios, proverbios, aforismos, frases proverbiales, etc. Dispuestos en riguroso orden alfabético, con sus correspondencias catalanas. Separata del Novísimo Diccionario Manual de las lenguas castellana-catalana.

Any: 1884

Codi: SAURA (1884)

ISBN: -

Editorial: Librería de Esteban Pujal, editor

Edició: -

Pàgines: 81

Ítems: (encara no l'he acabat de buidar, però calculo que seran entre 4.500 i 5.000)

Biografia de l'autor

Santiago Àngel Saura i Mascaró (1818-1882)

Sembla que el seu Diccionario manual fou una obra amb molta acceptació i que ell mateix anava revisant amb una certa freqüència, atès que des del 1852 fins el 1887, pel Catàleg de la Biblioteca de la Universitat de Girona, tenim constància de 5 edicions anteriors a la que jo tinc de 1884.

Per exemple, en l'edició de 1870, la cinquena, fa una ampliació "considerablemente aum. por el mismo autor, va añadido un vocabulario de los santos más comunes cuyo nombre varía en catalán". Són 383 pàgines. Però en l'edició de 1884 l'obra completa ja té 696 pàgines.


Altres obres del mateix autor

  • 1851 - Novísimo diccionario manual de las lenguas castellana-catalana
  • 1852 - Novísimo manual-epistolar o colección completa de modelos de cartas, esquemas... para toda la clase de asuntos y objetos.

Crítica

És una reedició facsímil de la separata del Novísimo diccionario manual de las lenguas castellana-catalana, de l'edició de 1884, del mateix autor. Sabem que Saura va morir el 1882, per tant és una edició pòstuma. Jo només disposo de les 80 pàgines del Refranero castellano-catalán, que per la numeració contenia 696 pàgines.

Sembla, per altres referències bibliogràfiques que tinc, que hi ha una edició anterior (1851), però jo només conec aquesta edició facsímil, feta per l'editorial Librerías París-València.

També el nom de l'autor porta a confusió. Amades i altres autors li canvien el nom de pila. El que sembla clar és que el nom és "Santiago Angel" i el cognom "Saura".

És un refranyer castellà-català força extens, ordenat rigorosament per ordre alfabètic. Molts cops, més que l'equivalent en l'altra llengua, el que fa és traduir-ho literalment. Caldrà diferenciar una cosa de l'altra. Encara no l'he buidat completament, però calculo que contindrà entre 4.500 i 5.000 refranys amb els equivalents corresponents i algunes remissions per sinonímia.

La importància d'aquesta obra rau en el fet de ser de les més antigues amb equivalències entre el català i el castellà i que no es limita a oferir solucions traduïdes o linials.

Farnés (1913) el cita: "Refrans, adagis, proverbis, aforismes, frases proverbials, etc. disposats ab rigorós ordre alfabètic ab una ó més correspondencias castellanas, apèndix al Novíssim Diccionari manual de las llenguas catalana y castellana", Barcelona, Llibreria de Esteve Pujal, 1878.

Pel que sembla, doncs, fou una obra força reeditada i amb diverses edicions.


El citen com a bibliografia utilitzada

Ref.: AMADES (1951a) - CONCA (1988)

No el cita, però hi ha algunes coincidències que fan pensar que Balbastre (1977), el va fer servir de font de consulta.